Aquests són dies de «paraules de l’any». La que més es comenta cada desembre és la que selecciona el diccionari Oxford; enguany ha sigut «brain rot», que ve a significar «podriment del cervell» i descriuria els efectes del consum excessiu de contingut en línia, especialment quan deriva de la incapacitat de deixar de fer scrolling i saltar al següent vídeo. Però aquests dies també està sent molt comentada la paraula de l’any de l’influent setmanari The Economist, que és citat o amagat pels nostres polítics segons que publiqui un reportatge dient que Espanya va bé o que està en fallida. La seva tria ha estat «kakistocracy», que entre nosaltres s’ha transcrit com «caquistocràcia». I què vol dir?
The Indian Express ha fet aquest resum sobre el significat i l’etimologia de kakistocracy: «Un govern caracteritzat pel fet de ser "regit pels pitjors". El 2019, el diputat del Congrés [indi] Shashi Tharoor va escriure: "Derivat del grec antic, els parlants del qual eren pioners de la pràctica democràtica i sabien una o dues coses sobre el bon govern, o la manca d'aquest, una kakistocràcia és un govern dels pitjors elements de societat. La paraula prové del grec ‘kakistos’, que és la forma superlativa de la paraula ‘kakos’, que significa ‘dolent’; kakistos significa "tan dolent com pugui ser-ho".» De què estan parlant? Òbviament, de la llista de designacions que ha estat anunciant el president electe d’Estats Units, Donald Trump.
S’esvaeixen doncs les meves sospites que la paraula pogués estar inspirada en la denominació popular (especialment infantil) de la femta humana en idiomes com el català, el castellà o el francès, i que al seu torn prové del llatí «cacare», amb el significat de defecar (diuen uns versos satírics de Catul: «decies cacas in anno», és a dir, «cagues deu cops l’any»). No és aquesta la referència del diccionari britànic, sinó que se’n va de pet al grec antic, que és on cal pouar per construir paraules noves en combinació amb «cràcia»: democràcia, teocràcia, aristocràcia...
Nosaltres, tanmateix, podem aprofitar la semblança per utilitzar l’expressió amb un doble significat. Així, quan diguem “això és una caquistocràcia” estarem afirmant al mateix temps que “és el govern dels més dolents” i que “és una merda de govern”. I estirar la cadena.