Ja ho vaig escriure l’any passat quan en van posar un a la plaça Major: Encara que en diguin «arbre de Nadal», això no és un arbre. Digueu-me perepunyetes rondinaire, però el diccionari ha de servir per alguna cosa.
Segons el diccionari, un arbre és una «planta perenne de tronc elevat i llenyós que ordinàriament presenta branques a partir de certa altura», i un «arbre de Nadal» és un «avet o arbre similar que es guarneix per Nadal amb llums i objectes lluents». El que s’ha instal·lat a la plaça Neus Català i ens mostra la fotografia de Jordi Preñanosa és una estructura artificial de forma cònica preparada per ser guarnida amb guarniments lluminosos. Una estructura artificial no és una planta, «esser vivent que pertany al gran grup dels vegetals».
Quan l’hagin enllestit i se li encengui tota la il·luminació, segur que farà un gran efecte i ens agradarà anar-lo a veure. Els alegrarà el cor, omplint-lo d’esperit nadalenc i de ganes de comprar coses a les botigues de Guimerà i el Passeig. I en direm arbre sense remordiments perquè no tenim cap paraula més escaient, i perquè ens agrada pensar que ho és. No passa res. Però que consti que no ho és.
Potser caldrà trobar-los un nom, a aquests artefactes en forma de cucurulla, cuculla, cucurull o ‘cucurutxu’ (castellanada) que proliferen a partir de mitjans/finals de novembre als carrers i places de bona part del país.