A les portes de la Segona Guerra Mundial, quan Alemanya es rearmava a marxes forçades mentre el règim de Hitler llançaven proclames bel·licistes, Bertolt Brecht va escriure un seguit de versos aplegats sota el títol de «Cantó de guerra alemany». Els «cantons de guerra» havien estat les unitats operatives del sistema de reclutament. Aquells versos han estat citats sovint per la seva estremidora contundència. Ara que l’Europa occidental fa programes de rearmament per compensar els vents de pacte entre Washington i Moscou, i que la presidenta de la Comissió Europea escampa la por aconsellant que totes les llars es dotin de kits de supervivència, convé tal volta recordar alguns d’aquells versos del poeta alemany.
«Quan els de dalt
parlen de
pau
el poble
pla sap
que hi haurà guerra.
Quan els de a dalt maleeixen
la guerra,
ja estan escrits els fulls de mobilització.»
«Els de dalt
s’han
reunit en una sala.
Home del carrer:
abandona tota
esperança.
Els governs
signen pactes de no agressió.
Home
menut:
escriu el teu testament.»
«En
el moment de marxar, molts no saben
que
el seu enemic marxa al capdavant d’ells.
La veu que els
mana
és la veu del seu enemic.
Qui parla de l’enemic,
ell mateix és enemic.»
Ens sembla que la frontera oriental de l’Europa democràtica és molt lluny, però en aquest nou mil·lenni res no és lluny i res no ens és aliè. Tot està connectat i cap descàrrega deixarà d’enrampar-nos.