(Per si se’l van perdre, aquest és l’article de dimarts passat a Regió7)
En uns àudios enregistrats el 2014 i divulgats ara l’excomissari José Manuel Villarejo li diu a María Dolores de Cospedal: «Amb tota la informació que tu m’havies donat i amb la què ella [Alicia Sánchez Camacho, líder del PP a Catalunya] em va donar, vam fer el que vam fer, humilment una feina que va canviar la història de Catalunya. De 62 a 50, crec que va ser positiu». De 62 a 50 diputats és el que va recular Convergència i Unió a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012. D’això Villarejo en deia «canviar la història» i Cospedal assentia. Quanta ceguesa!
El que van fer els implicats en l’Operació Catalunya és conegut, i aquests dies es recorda en una comissió d’investigació al Congrés. Que canviessin la història és possible, perquè els seus actes van ser prou greus per causar impacte, però una altra cosa és en quina direcció la van canviar. D’una repassada als esdeveniments d’aquells anys se n’extreu una conclusió segura: els conxorxats no van desactivar gens ni mica l’independentisme. De fet, en els anys següents no va parar de créixer fins arribar al seu cim a l’entorn de l’1 d’Octubre del 2017.
És veritat que a les eleccions de desembre de 2012 la CiU d’Artur Mas va recular de 62 a 50 diputats, però al mateix temps ERC, ja liderada per Junqueras, va créixer de 10 a 21. Els tractes de Mas amb el PP i el malestar social per les retallades pressupostàries van empènyer votants convergents cap als republicans. I a més a més en aquelles eleccions la CUP va entrar al Parlament. El 2012 l’independentisme va créixer a l’hemicicle. ¿Aquest era el «canvi de la història de Catalunya» que volien Cospedal, Camacho i Villarejo? Podem dubtar-ne.
Fa de mal dir què hauria passat si ERC i CUP no haguessin tingut tant de pes al Parlament. El que sabem és que d aquella legislatura, empesa pels vents de les manifestacions i la pressió de les entitats, es va organitzat la consulta del 2014 i es van convocar les eleccions del 2015 com a «plebiscitàries», de les quals van sorgir Puigdemont i el referèndum. Les eleccions de desembre del 2017 es van celebrar en plena intervenció estatal de la Generalitat i amb bona part del Govern a la presó o l’exili, i tanmateix les forces independentistes, sumades, van conservar la majoria. Era això el que volien els autors intel·lectuals de l’Operació Catalunya?
Van empastifar tant com van poder i el resultat va ser més independentisme que mai. No els donaran pas el Nobel d’Astúcia Política.