L’alcalde de Sevilla, José Luis Sanz, del PP, ha escrit una carta al ministre Oscar Puente per demanar-li una determinada millora ferroviària. El cas és que l’ha enviada en doble versió: en castellà i en català. Per què? Doncs per veure «si así tenemos más suerte tras los 6.300 millones que ha destinado a los rodalíes de Barcelona». Ai, quina gràcia! Però que divertit que és aquest senyor amb el seu greuge catalanòfob que barreja trens i idioma! Ai, aquests catalans que deixem Sevilla sense millores ferroviàries! Sevilla, que va tenir AVE molt abans que Barcelona. Sevilla, on el 1992 van fer una Expo perquè Barcelona s’havia guanyat uns Jocs Olímpics a pols. Cafè per a tothom, però el de Catalunya, descafeinat, i encara ens acusen de rebre privilegis. Se’ns pixen a sobre i diuen que plou.
Miri, alcalde: ja que mira tant pels sevillans en particular i els andalusos en general, cosa que no se li pot pas retreure, i ja que ho fa en negatiu en contra d’altres terres, cosa que ja és més qüestionable, potser hauria de pensar en els andalusos i els sevillans de naixement o d’arrel que viuen a Catalunya i pateixen el desastre de Rodalies, causat per dècades d’abandonament i de desinversió, durant els quals no ens consta que des de l’alcaldia sevillana es mostrés cap mena de solidaritat. Apuntar-se a la caricatura que degrada els catalans és un recurs populista tant fàcil que desmereix qui el practica.
En català «a ver si así tenemos más suerte». Com a brometa és insultant, i si ho digués seriosament només demostraria supina ignorància, perquè l’experiència dicta justament el contrari: anar a Madrid a demanar coses en català és anar-hi amb pedres a la motxilla, plom a les ales i ganes de rebre respostes maleducades.