(Per si se'l van perdre, aquest és l'article de dissabte passat a Regió7)
Cinc anys després de l’esclat de la pandèmia de covid, ens preguntem si estem a punt per la següent. El coronavirus SARS-CoV-2 ja no mata com llavors perquè s’han desenvolupat unes vacunes eficaces, però la propera gran pandèmia la protagonitzarà un enemic per al que no tindrem defensa, perquè si la tinguéssim, el frenaríem. Si sabéssim quin patogen ens atacarà, ja n’estaríem buscant la vacuna i el tractament. Treballem per defensar-nos de tot allò que sabem o intuïm que ens amenaça, però estem indefensos davant l’espai infinit de la nostra ignorància, allà on habiten els cignes negres de Nassir Taleb.
Quan els europeus van arribar a Austràlia van veure-hi unes aus de color negre que els van semblar exòtiques i no van identificar com el que eren: cignes en tot idèntics als europeus excepte en la tonalitat de les plomes. Per a ells els cignes eren blancs, perquè no en coneixien d’altra mena. Un cigne negre era un fenomen altament impredictible. El 2007 l’assagista libanès Nassim Taleb va utilitzar aquell episodi per donar nom a la teoria del cigne negre sobre alguns fenòmens transcendentals de la història que reuneixen tres condicions: ningú no els va veure a venir a causa de la seva raresa; el seu impacte va ser extraordinari, i un cop van haver passat, tothom va afirmar que es podien haver previst.
Va ser la pandèmia de covid un cigne negre? A misses dites molts experts consideren que era previsible, però la retrospecció explicativa és justament una de les tres característiques descrites per Taleb. Ell mateix ha qüestionat que complís plenament la condició d’impredictible, ja que algunes persones creien que una pandèmia podia esdevenir. El problema és que avui en dia l’anàlisi dels experts aplica l’etiqueta de «plausible» a un conjunt tan extens d’amenaces que és impossible defensar-se eficaçment de totes, i cal establir prioritats a partir de les probabilitats que succeeixin realment. És el que fem tots en la nostra vida diària: no és impossible ser atropellats per un camió sense frens, però això no ens dissuadeix de sortir al carrer.
La lluita contra la covid ens ha ensenyat molt sobre les pandèmies, i aquest coneixement ens ajudarà quan vingui la propera, tot i que no sabem quan serà, com ens atacarà i com es combatrà. Haurem de tornar a córrer. Convé doncs estar alerta i en forma, amb la musculatura sanitària preparada i la consciència del perill ben desperta. Negacionisme i motoserra no ajuden gens ni mica a aquests objectius.