Amb la bretxa de la muralla plena de cadàvers amuntegats de cristians i musulmans, el personatge Balian d’Ibelin, defensor de Jerusalem contra l’ofensiva de Saladí, pronuncia aquestes paraules: «Si aquest és el regne del cel, que Déu faci amb ell el que vulgui». Bailan acaba de pactar la rendició de la ciutat a canvi que tots els que hi romanen puguin marxar-ne amb llibertat i seguretat. És el clímax de la pel·lícula de 2005 El Regne del cel, de Ridley Scott, gran espectacle visual i nodrit repositori de frases com l’esmentada, el record de la qual que ve a tomb justament aquests dies, quan l’Iran teocràtic dels aiatol·làs, dirigit per una cúpula religiosa que s’empara en la submissió a Al·là per justificar la seva tirania, es defensa d’uns Estats Units el líder dels quals es fa beneir per les autoritats religioses evangèliques i s’empara en el nom de de Déu per reclamar la victòria de les seves armes. Com si no ens haguéssim mogut del segle dotzè, quan els monarques cristians d’Europa responien a les crides del Sant Pare per marxar sobre Jerusalem i expulsar-ne els àrabs. N’hi ha per fregar-se els ulls i preguntar: encara estem així?
La lectura bel·licista de l’Islam és tant antiga com la religió mateixa de Mahoma, però encara és més antiga la cristiana («in hoc signo vinces»), ni que sigui perquè l’Església catòlica és uns quants segles anterior. Quant al judaisme, l’Antic Testament és ple de cites molt útils per justificar les armes de conquesta amb la benedicció de Jahvè. Al voltant de les tres religions del llibre hi ha grans experts en espigolar passatges i esmolar interpretacions segons convingui. Qui estigui lliure de pecat que tiri el primer versicle.
Els bitllets del dòlar contenen en el seu revers la frase «In God we trust», «en Déu confiem», que és el lema oficial dels Estats Units des del 1956. És habitual que les escoles comencin la jornada amb el «jurament de lleialtat a la bandera» que conté la definició del país com «una nació sota Déu». Trump ha convocat els estatunidencs a un gran aplec a Washington el mes vinent per resar. Els que aquests dies es llancen Déu pel cap podrien recuperar la pel·lícula de Ridley Scott; així s’entrebancarien amb la frase que pronuncia un dels personatges, Tiberíades: «He donat a Jerusalem tota la meva vida. Primer, vaig pensar que lluitàvem per Déu. Després em vaig adonar que lluitàvem per la riquesa i la terra. Em vaig avergonyir». Mutatis mutandis, avui podria afegir-hi el petroli.
(Article publicat a Regió7 el 7/3/2026)