La missió Artemis II viatja cap a la Lluna amb quatre astronautes que no la trepitjaran, sinó que li passaran per darrera i tornaran a la Terra. L’allunatge es deixa per a una missió posterior.
La idea de volar fins la Lluna, voltar-la i tornar sense baixar-hi ja l’havia desenvolupat al segle XIX l’imaginatiu i fascinant Jules Verne a les novel·les De la Terra a la Lluna (1868) i Al voltant de la Lluna (1869), aplegades després en un sol volum. En aquesta ficció els astronautes viatgen dins d’una gran bala disparada per un canó descomunal. El novel·lista va emplaçar correctament el seu canó a Florida, a prop d’on més endavant s’establiria Cap Canaveral, la base de llançament de les missions Apollo, però els científics no van trigar a advertir que la velocitat del projectil aixafaria els tripulants al seu interior. En tot cas, l’interès de Verne era narrar aventures i inventar móns desconeguts; així, els astronautes descobreixen les restes d’antigues civilitzacions desaparegudes a la cara oculta del satèl·lit.
També es pot objectar el rigor científic dels dos àlbums lunars de Tintín, Objectiu: La Lluna i Hem caminat damunt la Lluna (1950-1953) però, llamp de llamp!, a quin lector l’importava que un coet autoportant d’anada i tornada fos inviable?
Anar i tornar sense allunar és el que va fer la missió estatunidenca Apollo VIII l’any 1968 per preparar la passa següent i definitiva, que faria la missió Apollo XI quan Armstrong i Aldrin van deixar l’empremta de les seves botes a la pols lunar. De la mateixa manera, l’Artemis II serveix per preparar els futurs allunatges, orientats a establir una base des d’on abordar més tard la conquesta de Mart.
Diu la llegenda que un pescador de Vilanova i la Geltrú va quedar fascinat pel reflex de la lluna plena en un mar en calma i la va voler pescar, primer amb la xarxa de la barca i després amb l’ajuda d’un gran cove, però per molt que ho provava, no l’aconseguia. En tornar a port ho va explicar als seus companys, que encara riuen. Segons estudiosos vilanovins, aquest seria l’origen de l’expressió «voler la lluna en un cove» per designar ambicions impossibles o molt difícils de realitzar. Fins la formulació del programa Apollo, anar a la Lluna semblava l’ídem en un cove, i tanmateix es va aconseguir. La darrera visita data del 1972; l’any a sobre va esclatar la crisi del petroli i tot es va enfosquir. Però fa rumiar que hagin passat cinquanta-quatre anys abans de tornar-hi.
(Article publicat a Regió7 el 4/3/2026)