Des de la seva talaia per damunt de les contingències, Artur Mas es pot permetre luxes prohibits als càrrecs interns i institucionals de Junts per Catalunya, com ara qüestionar el paper de Carles Puigdemont. En l’entrevista que va publicar Regió7 l’entrevistador, Carles Blaya, li pregunta per l’objectiu de reagrupar allò que va representar Convergència i si en aquest esforç Carles Puigdemont hi tindria lloc, «tenint en compte que genera moltes adhesions però també rebuig». I Mas respon: «El president Puigdemont potser no és capaç d’aglutinar però hi ha de ser».
Anatema! Si un quadre de Junts qüestionés la capacitat d’aglutinar del president exiliat, trigaria minuts a rebre la puntada de peu que l’enviaria a les tenebres exteriors. Mas, en canvi, pot dir-ho i no li passa res. Encara més: quan li pregunten si Puigdemont ha de liderar la recuperació de la potència convergent, Mas recorda el «pas al costat de Jordi Pujol fa vint-i-cinc anys» o el d’ell mateix fa deu anys. Això ja no és anatema, això és directament heretgia. Però Artur Mas està més enllà de les limitacions disciplinàries.
Si Puigdemont «hi ha de ser» tot i que «potser no és capaç d’aglutinar», sorgeix necessàriament la pregunta: en qualitat de què hi ha de ser? De candidat a la Generalitat, o de president d’honor del partit amb reconeixements i distincions de reina mare? Dit d’una altra manera: què en fem, d’ell, el dia que torni? Probablement la resposta és aquesta: Junts farà amb Puigdemont allò que Puigdemont decideixi que facin amb ell, perquè seu és el comandament del partit i ningú no li qüestiona. És l’esperat, el desitjat, el «president legítim» expulsat el 2017 per la perfídia del 155 i que tornarà gloriós. El dia que no l’esperi cap ordre de detenció en territori espanyol travessarà la frontera, arribarà a Barcelona envoltat per una gernació i, si li ve de gust, començarà una gira per totes les ciutats i pobles amb l’objectiu de reprendre el contacte amb el país i la gent després d’aquests anys de llunyania física. Omplirà teatres i pavellons i convocarà sopars multitudinaris. Alcaldes que han expressat algun dubte sobre la línia oficial el convidaran a l’Ajuntament. Algú gosarà proposar-li que s’enretiri per deixar pas a un líder sense arestes? Si vol, serà candidat a recuperar el despatx de la plaça de Sant Jaume, diguin el que diguin les enquestes. I llavors s’obriran les urnes i parlarà la ciutadania, de la que Junts i els juntaires són només una part.
(Article publicat a Regió7 el 29/1/2026)