– Amb la presència de Henry Kissinger a Madrid se signava el Tractat d’Amistat i Cooperació entre Espanya i Estats Units, que donava continuïtat a les bases militars nord-americanes en territori espanyol i establia per al 1979 la desnuclearització de la base de Rota per al 1979, en la que havia insistit la part espanyola. Segons un dels funcionaris arribats des de Washington, per aquella data els míssils amb caps nuclears estarien tant perfeccionats que les bases en terra tindrien poca importància. Kissinger va dir als periodistes que l’Estat espanyol rebria més compensacions econòmiques si en lloc del tractat bilateral articulés la seva cooperació atlàntica sent membre de l’OTAN.
– En un moment en què eren vigents les lleis franquistes però s’havia afluixat molt la repressió, el ministre d’Informació i Turisme, Martín Gamero, assistia a Barcelona a la festa anual dels periodistes per la seva patronímica, i escoltava com el president de l’Associació de la Premsa (precedent de l’actual col·legi professional), Llorenç Gomis, li demanava «la possibilitat de moure’ns en un clima de comprensió i tolerància, que per descomptat apreciem, sinó també en el un marc legal en què trobin reconeixement i cabuda els drets humans i les garanties cíviques tal com es contenen en les declaracions universals de drets i en concordança amb les pràctiques habituals dels països a la comunitat dels quals aspirem a integrar-nos».
– S’informava que Veneçuela havia executat la nacionalització de les companyies petrolíferes. Els empresaris veneçolans es mostraven preocupats perquè desapareixerien les inversions que realitzaven els expropiats, mentre que l’esquerra s’escandalitzava pels mil milions de dòlars en indemnitzacions acordades.