Falten catorze mesos per a les eleccions municipals i això vol dir que passat l’estiu estarem en campanya permanent. Guanyaran presència els dards que es disparen els regidors de govern i oposició, avui de ressò força limitat, ja que els plens municipals, escenari de debats i penjaments, gaudeixen d’un seguiment força descriptible. I la qüestió, oportunament plantejada per en Pere Gassó en el seu darrer article, és si la llarga marxa cap al dia de les votacions estarà presidida per un debat d’arguments o per la polarització basada en la desqualificació. Sergi Perramon, per posar un exemple, es queixa del govern tripartit de Manresa perquè «saben que jo no represento l’extrema dreta» però igualment l’acusen de ser-ne: «quan entren en campanya, per defensar els interessos propis i la menjadora, han estat capaços de deshumanitzar i mentir d’aquesta manera».
A banda del fet que el govern municipal no és l’únic que situa Perramon a la punta dreta del ventall polític, la seva denuncia mereix una consideració: no pots, en la mateixa frase, queixar-te que algú et deshumanitza i acusar-lo de defensar la «menjadora», perquè aquesta també és una acusació deshumanitzadora, ja que a les menjadores s’hi atipa el bestiar. I els acusats podrien replicar que ets tu qui busca viure amb l’esquena dreta amb el sou de primer tinent d’alcalde. De fet, llançar-se les menjadores pel cap és un d’aquells exercicis tradicionals d’antipolítica que asfalten l’autopista per on arriben al poder els populismes més enganyosos. I si adoptem aquesta mena de discursos, no ens costarà gaire trobar exemples, a les polítiques catalana i espanyola, de grups impulsats per la denúncia de les menjadores que un cop a les institucions han gaudit sense manies de tot allò que denunciaven.
¿Podem esperar que el camí de les eleccions municipals estigui empedrat amb dades i certeses sòlides, il·luminat pels fanals de les idees i les propostes, i defensat amb bones tanques de l’amenaça de les desqualificacions a priori i la negació de l’adversari? Potser és una acumulació excessiva d’ingenuïtat, tot i que la dita desaconsella llançar pedres a la teulada del veí si la teva és de vidre, i com que ningú no és perfecte, tothom té fragilitats a la coberta de casa seva. És temptador buscar l’aplaudiment dels teus per la clatellada dialèctica a l’adversari, però la boxa sense guants ens porta a algun lloc positiu? O només a la infermeria?
(Article publicat a Regió7 el 19/03/2026. Imatge ChatGPT)