Ho
deia la salutació del primer número del Regió7, publicat el
dissabte 30 de desembre de 1978, fa quaranta-set anys. En l’editorial
d’aquella edició, sota el títol «Ja som al carrer», s’afirmava
entre altres coses: «el fet que avui, gairebé el darrer dia de
l’any que deixem enrere, neixi a les comarques del Bages, Berguedà,
Solsonès, Moianès i Alta Segarra un nou mitjà d’informació i
d’expressió, és prou important».
Alta Segarra. No Alta Anoia, com va circular durant un temps per
influència de cert oficialisme. Alta Segarra, que és com en diuen
els promotors del seu reconeixement legal i institucional com enèsima
comarca de Catalunya.
En aquells moments, amb un autogovern provisional sense poder ni
Parlament, la referència era la divisió comarcal dibuixada per la
Generalitat republicana. I en aquell mapa hi constaven el Bages, el
Berguedà i el Solsonès, però l’àrea al voltant de Calaf, de
Sant Pere Sallavinera a Pujalt, de Castellfollit a Prats de Rei,
havia estat inclosa a la comarca de l’Anoia, perquè el geògraf
Pau Vila va agafar molts partits judicials com a referència, i
aquells municipis pertanyien al d’Igualada.
Però la voluntat comarcal hi era, i el diari hi va ser sensible
des del primer número. «Bages, Berguedà, Solsonès, Moianès i
Alta Segarra» era la llista que apareixia sota la capçalera en les
butlletes de subscripció. No només el diari: un anunci de la Caixa
de Catalunya amb la llista d’«oficines a la Setena Regió»
incloïa la de Calaf a l’«Alta Segarra».
La nova Generalitat va tirar pel dret i el 1987 va calcar el mapa
comarcal de 1936 amb l’afegitó del Pla de l’Espany (Banyoles),
el Pla d’Urgell (Mollerussa) i l’Alta Ribagorça. Moianès,
Lluçanès i Alta Segarra, entre altres, van quedar al calaix.
L’administració es resistia a incrementar la fragmentació del
territori amb noves entitats, però al final els polítics han fet un
càlcul: ateses les poques competències que tenen els consells
comarcals, no costa gaire quedar bé amb els votants.
El Moianès és comarca des del 2015. El Lluçanès fou reconegut
el 2023. Ara Calaf ha engegat la màquina perquè els ajuntaments de
l’Alta Segarra aprovin la petició, tràmit necessari per elevar-la
al Govern i al Parlament. Poden exhibir com arguments a favor la
feina de la mancomunitat de municipis creada el 1995 i l’adscripció
en bloc a la vegueria Central, i no a la del Penedès com la resta de
l’Anoia. Entre Manresa i Vilafranca, ho tenien clar.
(Article publicat a Regió7 el 31/1/2026)
