L’Estat
del benestar s’alimenta d’impostos (o de deute, que són els
impostos de demà). Ara bé, el salari mínim no paga IRPF i els seus
perceptors solen gastar més en productes d’IVA reduït, com
l’alimentació. Per tant, l’increment dels perceptors del salari
mínim no augmenta la capacitat de la despesa pública. De fet, gràcies
al sistema progressiu de l’IRPF, tenir molta gent treballant però
amb salaris baixos o molt baixos és dolent per als pressupostos. No
ens interessa tenir molta gent en feines mal pagades. Seria millor
que els salaris menors fossin molt més alts i paguessin impostos, i
els negocis que no poguessin aguantar-ho s’haurien de reconvertir,
perquè basar la competitivitat en pagar malament al personal és
nociu per al conjunt del país.
