A
Aliança Catalana li han bastit una autopista per arribar a
l’Ajuntament de Santpedor sense despentinar-se. De la conflictiva irrupció
orriolista crida l’atenció que s’ha produït perquè set
candidats de Sumem x Santpedor, marca blanca de Junts, s’han
apartat per deixar-li via lliure. La formació va obtenir dos escons;
la cap de llista continua, el número dos va dimitir fa poc, i els
sis següents van renunciar un rere l’altre a substituir-lo,
malgrat que regidor d’oposició és descansada feina.
Fins que la pregunta va arribar al número nou de la llista, en Jordi
Soteras Asensio, que va dir: «si, ho vull». Problema: Soteras
s’havia afiliat a Aliança fa més de dos anys i n’era
vicepresident comarcal. Apa, correm-hi tots. Els aldarulls de dimarts
al vespre passaran, però Soteras restarà, si així ho vol, i a les
properes eleccions –probablement, municipals–, el seu partit
omplirà el cabàs a tot el país: aquest és el signe dels temps a
Catalunya, a Espanya i a Europa.
Malgrat les queixes cal dir que l’alcalde, d’Esquerra, no podia fer-hi gran cosa sense incórrer en il·legalitat punible. La normativa electoral protegeix els qui canvien de partit a mitja legislatura: com a molt, si ja són regidors, se’ls pot expulsar del grup municipal i restar com a «no adscrits», però mantenen la veu i el vot; i si encara no en són, conserven el dret a cobrir vacants si els toca per torn. A més a més, per molt que Sumem aparegui lligat a Junts, tots els candidats figuren a la papereta com «independents» i no estan subjectes a cap disciplina de partit. Els seus votants poden sentir-se estafats per la situació, però també poden preguntar-se per què van posar Soteras a la llista, i per què els altres candidats no han impedit que s’arribi a aquest despropòsit.
El que és molt clar, en canvi, és el missatge d’en Soteras: considera lògic ocupar una plaça de regidor guanyada per Junts tot i ser d’Aliança perquè aquesta mutació partidària «és un reflex de la societat». Argumenta que «bona part de l’electorat de Junts» està fent el mateix camí. Ha explicat que va entrar a la candidatura «perquè un conegut m’ho va demanar», i m’imagino que aquest conegut va pensar en ell perquè era molt catalanista.
I potser perquè cada cop és més difícil omplir de noms de primer nivell les llistes de les eleccions municipals. Al final s’acumulen els amics que accepten constar però «per no sortir». Estem arreglats.
(Article publicat a Regió7 el 12/2/2026)