Antigament es deia que des de la cúpula del Reichstag, el
parlament imperial de Berlín, s’arribava a veure Moscou; de fet,
la curvatura de la Terra ho impediria, però era una manera de
referir-se a la immensa plana que arriba fins els Urals i propícia a
les anades i vingudes dels exèrcits i la mobilitat de les fronteres.
Avui a l’est de la cúpula reconstruïda s’aixequen alguns
edificis més alts, que tapen la visió, però Alemanya continua
mirant cap allà, temorosa d’un altre 1945, quan les tropes russes
van arribar abans que les angloamericanes. I Moscou sempre està
pendent de les seves fronteres occidentals, per on van penetrar
Napoleó i Hitler. La Guerra Freda va empènyer Estats Units a
instal·lar milers de soldats en terra alemanya, però ara que Trump
és amic de Putin, Europa té por de quedar-se sola davant l’ós
rus que ha ensenyat les urpes a Ucraïna, i mentre la Unió discuteix
com bastir una aliança defensiva sense l’amic americà, Alemanya
tira pel dret i projecta per al 2030 una despesa militar tant gran
com la suma de la francesa i la britànica. La notícia d’una
Alemanya rearmada convoca vells fantasmes, per començar a la veïna
França, però també a tots els països envaïts per Hitler, on no fa cap gràcia la coincidència amb l’ascens d’una
extrema dreta que no es disculpa per l'etapa nazi. Però què volen que
facin, els alemanys, si el continent acumula un historial notable
d’inoperància en matèria defensiva?
