És espectacular com l’abundància d’informació conviu amb la desinformació generalitzada. Ens passem el dia reben notícies cada pocs segons, des de la tele i la ràdio, des dels diaris i des de totes les xarxes socials. Només cal sortir al carrer per veure quantes persones estan amb la vista fixada en la pantalleta del mòbil, fent-hi lliscar el dit gros amunt i avall. Però quan arriba el dia de la vaga de conductors d’autobús els noticiaris s’omplen de testimonis d’usuaris que no en tenien ni idea i que vaguen per les parades, preguntant si algú sap a quina hora passa el de Santpedor.
Fins adonar-se que el bus no arribava com cada dia, aquestes pobres nàufrags han matat el temps amb el mòbil, amb una concentració digna de millor causa. Què han estat mirant? Quines notícies els han arribat per X, Facebook, Instagram o algun dels grups de WhatsApp en què participen? De totes aquestes fonts informatives, cap no ens ha dit que els autobusos no anaven, o anaven a mitges, a causa de la vaga d’abast estatal? En què ocupaven l’atenció? A tall de pista: aquest dimarts al matí, per exemple, les notícies més llegides de Regio7.cat eren: «Adeu al microones: alguns experts ja recomanen mantenir-lo desconnectat» i «Les espanyoles escollides per repoblar Austràlia que se sentien com 'bestiar’».
El cas de la vaga d’autobusos és només el penúltim exemple; els ciutadans frustrats que es queixen de «desinformació» són recurrents als telenotícies en tota mena d’incidències, des d’un tall de carretera per obres programades fins unes revingudes de riera perfectament avisades per tots els meteoròlegs. La majoria de vegades penso: si jo, que m’ho miro de lluny, n’estava al cas, per què els potencials afectats sembla que vinguin de l’hort? Què hem de fer, posar altaveus a tots els carrers per emetre avisos a tota potència? El munt de gent que camina amb els auriculars de botó dins les orelles tampoc no s’assabentaria de res.