(Article publicat dissabte a Regió7)
Escriu el columnista Tim Dowling a The Guardian: «En aquests dies només tinc una regla pel que fa als propòsits d'any nou: no anotar-los sota cap circumstància. Ni a les xarxes socials, ni en un post-it enganxat al mirall del bany ni a l’aplicació de notes del telèfon mòbil. Les probabilitats que no compliu els vostres propòsits són molt altes, però mentre no els anoteu, seran igualment altes les probabilitats de no recordar-vos-en quan arribi el proper Cap d’Any.»
Per què són tant difícils de complir els propòsits per a l’any que comença? Potser perquè sovint els formulem amb el cervell condicionat per l’alcohol i l’entorn festiu, una combinació que aboca a l’excés d’autoconfiança. En plena eufòria ens creiem capaços d’aprovar velles assignatures pendents amb una ma a la galta. L’endemà els vapors de l’alcohol s’han esbravat i de la festa en queden els plats bruts, el confeti per escombrar, potser una certa caparra, i una percepció més precisa sobre les pròpies capacitats.
Però segurament existeix una altra causa: L’any nou no ens porta vida nova perquè el salt de data de desembre a gener és molt artificial. La natura no s’altera gens ni mica pel fet que canviem una xifra del calendari. A l’altre costat de la pàgina hi fa el mateix fred, ens maltracten dels mateixos dolors, la mainada va a la mateixa escola, ens espera la mateixa feina i percebem la mateixa falta de llums en els qui ens haurien d’il·luminar. És cert que les administracions enceten període pressupostari i que s’incrementen algunes tarifes, però són el que dèiem: artificialitats derivades del gran artifici que és el calendari heretat de l’antiga Roma.
Els babilonis, els antics grecs i els primers romans començaven l’any al març, quan la natura es desvetllava. A les societats actuals ens deixondim al setembre, després de la migdiada estival. És llavors quan la mainada canvia de curs o d’escola, per posar un exemple. És el moment del reinici. Els bons propòsits de canvi personal, des d’abandonar el tabac fins escriure una novel·la, estaran més ben enquadrats en el calendari dels cursos que en el dels anys. I potser també els pressupostos de les administracions i les tarifes dels serveis haurien de renovar-se a l’equinocci de tardor i no al solstici d’hivern, però aquestes figues són d’un altre paner.