(Aquest és l'article de dissabte passat a Regió7, per si se'l van perdre)
Netflix demana als seus guionistes que els diàlegs de les sèries expliquin el que ja s’està ja està veient i no parin de recordar de què va la trama. Ja saben: la imatge mostra un vehicle que es posa en marxa, els policies que el vigilen diuen: «Mira, es posa en marxa, seguim-lo», i la imatge mostra com el segueixen. Molts crítics consideren un insult a la intel·ligència de l’espectador aquesta pràctica que nega el vell axioma del cinema: «no ho diguis, ensenya-ho». Però la plataforma sap el que fa. El seu objectiu és mantenir enganxat un usuari que divideix l’atenció entre diversos focus, perquè mentre la sèrie avança a la pantalla també respon missatges de mòbil o talla la verdura del sopar. Esperar que dediquem al televisor la mateixa concentració que a la gran pantalla d’un cinema és demanar massa. Al televident se li han de donar les coses mastegades. Per a quan es transmuta en cinèfil les plataformes també li ofereixen grans títols.
Josep Cuní va explicar que en la seva etapa a l’informatiu matinal de TV3 insistia en emetre notícies que s’entenguessin sense necessitat de mirar-les. La narració del periodista i les declaracions dels entrevistats havien de ser prou. La raó la va explicar ell mateix: al matí la gent, a casa, no està pendent només de la tele sinó de les mil coses que formen la rutina domèstica diària. Ha de poder apartar la mirada de la pantalla sense perdre informació. Els actuals responsables dels informatius de la casa fan exactament el contrari i s’encaparren en subtitular les declaracions en llengües estrangeres en lloc de doblar-les, de manera que si no estàs mirant i no domines l’idioma, en quedes in albis. Pensar que tothom sap rus o que tothom està tota l’estona pendent dels rètols és molta presumpció.
Explicar amb paraules el mateix que s’està veient i recordar la trama cada cinc minuts són la recepta per evitar que els distrets i els dispersos es desenganxin. No han inventat res. Una característica dels serials de tarda és que pots perdre’t la meitat dels capítols i seguir el fil sense cap problema, perquè els guionistes s’ho fan venir bé per posar-te al dia. Repetir i repetir és clau en els processos de comunicació per garantir que el missatge supera les interferències. Se’n diu redundància, la dominen els bons propagandistes i la ignoren els polítics convençuts que n’hi ha prou amb creure’s que tenen raó perquè els ciutadans els facin cas.