(Per si se'l van perdre, aquest és l'article de dijous passat a Regió7)
Les enquestes de carrer micròfon en mà tenen un valor estadístic tendent a zero però una certa capacitat il·lustrativa. Fa pocs dies una ràdio va enquestar tres persones als carrers de Ripoll sobre la gestió de la polèmica alcaldessa i diputada Sílvia Orriols. Una de les tres, de parla i accent plenament catalans, va dir que ho estava fent molt bé, i dues, de parla castellana i accent d’immigració nord-africana, que ho estava fent molt malament. Es veu que Junts per Catalunya va fer una enquesta per endevinar les conseqüències d’encapçalar una moció de censura a Orriols, i el resultat l’ha dut a descartar-la; les tres declaracions de la ràdio l’haurien portat a la mateixa conclusió.
Deixarem per un altre dia la qüestió de per què a Ripoll, amb un percentatge d’estrangers (15%) menor que la mitjana catalana (17%) o de ciutats com Barcelona (23%), la dreta xenòfoba triomfa més que enlloc. El cas és que ho fa, i que la resta de formacions no es posen d’acord sobre la manera de respondre-hi, bàsicament pels dubtes de Junts. El partit de Puigdemont viu un debat intern sobre com afrontar el desafiament d’Aliança Catalana: lluitant en el mateix terreny ideològic o marcant-hi distàncies molt perceptibles. Podria semblar una decisió senzilla en un sistema polític on s’aixequen cordons sanitaris per aïllar l’extrema dreta de signe espanyolista, però Orriols es declara independentista, i una part de l’electorat que batega amb l’estelada comparteix un nacionalisme de «nosaltres i ells» del qual Orriols ve a ser un destil·lat amb màxim nivell de concentració.
Jordi Domingo, el nou president del Consell per la República fundat per Carles Puigdemont, no es planteja cap línia vermella per deixar fora els orriolistes: creu que l’organisme «ha de ser transversal» i per tant «els votants i els membres d’Aliança Catalana seran benvinguts». L’argument és que en la lluita per la independència no s’han de fer distincions, com si la tria dels companys de viatge no condicionés el punt d’arribada. Ara mateix Europa evoluciona cap a un tancament de fronteres a nous immigrants i cap a l’assetjament dels que ja hi són; potser sense tanta gesticulació com Donald Trump, però amb el mateix impuls de fons. Aprofitar l’onada que creix és una bona estratègia per accedir al poder o conservar-lo, si aquest és el principal objectiu i no es tenen objeccions sobre el preu, que al capdavall pagaran «ells».