«L’hàbit de veure els reis acompanyats de guàrdies, tambors, oficials i totes les coses que inclinen les persones al respecte i al terror fan que el seu rostre, quan de vegades està sol i sense acompanyaments, imprimeixi en els seus súbdits el respecte i el terror, perquè no separem en el nostre pensament les seves persones dels seguicis que solen veure’s plegats. I el món, que no sap que aquest efecte procedeix del costum, creu que ve d’una força natural. I d’aquí venen aquestes paraules: ‘el caràcter de la divinitat està imprès en el seu rostre’, i altres semblants».
Heus aquí una proposta d'exercici: quan veiem una persona amb autoritat política, social o espiritual, preguntem-nos: si no sabéssim que és el que és, ens hi hauriem fixat quan ens creués en una vorera?