Aquí espanten les consultes, siguin nacionals per la independència
o locals per una planta de reciclatge, i als Estats Units no paren de
convocar referèndums. Dimarts es van celebrar eleccions Wisconsin
per cobrir una plaça de jutge al tribunal suprem estatal; va guanyar
la candidata demòcrata contra un republicà per qui Elon Munsk havia
fet una campanya de 25 milions de dòlars. Però la informació dels
mitjans d’allà sobre les votacions a Wisconsin inclou altres
apartats interessants: resulta que s’havia aprofitat la cita amb
les urnes per demanar als ciutadans que votessin en relació a un
parell més de qüestions. Una era l’elecció del superintendent
d’Instrucció Pública, un càrrec responsable de supervisar les
escoles públiques de l’Estat. Una altra era la proposta d’esmenar
la constitució de l’Estat per exigir la presentació d’un
document d’identitat amb foto per votar en unes eleccions. També
es podrien haver posat a consulta popular el nom de tres membres de
la Cort d’Apel·lacions, però no va caldre perquè només hi havia
un candidat per a cada plaça. En altre cas, els electors haurien
estat cridats a participar en sis votacions.
No és cap raresa: l’elecció popular de magistrats i els
referèndums sobre qüestions diverses són habituals de costa a
costa al gegant nord-americà. En els darrers anys molts Estats han
resolt per aquesta via els grans debats sobre el dret a l’avortament
o la despenalització del cannabis. L’any passat a Califòrnia s’hi
van sotmetre un total d’onze mesures estatals que anaven de
l’emissió de bons per finançar serveis de salut mental, construir
escoles i preservar el medi (aprovades), fins augmentar el salari
mínim (rebutjada). Deu de les onze votacions es van concentrar en la
jornada de les eleccions presidencials i legislatives de novembre. A
casa nostra es farien acudits sobre l’excés de paperetes, però no
hi ha perill: els nostres polítics pensen que aquesta mena de
qüestions les han de decidir ells al Govern o als parlaments. És
una qüestió de cultura política i de creure’s allò de la
sobirania popular.
