(Per si se’l van perdre, aquest és l’article de dijous a Regió7)
De petit els pares m’havien dut a «seguir monuments» per Setmana Santa. Aquests monuments eren una mena d’altars provisionals on s’exposava l’hòstia consagrada durant la missa del Dijous Sant, que al seu torn rememora la institució de l’Eucaristia. Ja saben: el Sant Sopar, Jesús amb els dotze apòstols, Judes girant el rostre amb la bossa de les trenta monedes a la ma, i Leonardo da Vinci fora de quadre prenent apunts al carbonet per al Cenacle de Milà. Llavors Jesús reparteix el pa, passa als deixebles la copa de vi, i diu «aquest és el meu cos», «aquesta és la meva sang» i «feu això en memòria meva». És la primera consagració, repetida amb les mateixes paraules a totes les misses, abans en llatí («hoc est enim corpus mei») i ara en vernacle. La doctrina diu que en les hòsties consagrades són realment el cos de Crist, el Corpus Christi, gràcies al misteri de la transsubstanciació, pel qual la substància de Crist penetra la matèria farinosa, igual com la sang en el vi.
Era tradició anar l’església per adorar l’Eucaristia acabada de consagrar, però es veu que antigament es feia neteja i endreça de l’altar major dels temples en el lapse de temps entre la missa de dijous i la vetlla pasqual de dissabte al vespre, per tal que estigués ben net i lluent el Diumenge de Pasqua; per aquest motiu l’exhibició es desplaçava a uns altars provisionals, als que es va donar el nom de «monument al Santíssim Sagrament» i que van anar creixent en mida i ambició decorativa. Les principals parròquies competien per guanyar el concurs implícit dels elogis populars, i els fidels combatien l’avorriment d’un Divendres Sant festiu i sense diversions anant d’església en església a contemplar i comparar. Allà on es podia era freqüent visitar-se set de diferents en memòria de les anades i vingudes de Jesús en el relat de la Passió: Getsemaní, ca l’Anàs, can Caifàs, can Pilat, ca l’Herodes, altre cop a can Pilat, i finalment el Calvari.
Avui hi ha diversions amb escreix per passar una Setmana Santa entretinguda sense visitar set esglésies, però al mateix temps les mostres públiques de religiositat són ben presents. A Manresa podem assistir a un pregó, un concert, la benedicció dels rams, la desfilada dels Armats, i la processó del Silenci, la Dansa de la Mort i la processó de Divendres Sant. En la dictadura nacionalcatòlica la penitència era imposada i universal; avui la és optativa i molts la contemplen amb més curiositat que devoció.