(Per si se’l van perdre, aquest és l’article de dissabte passat a Regió7)
A l’Ajuntament de Manresa es van tirar els plats pel cap per un còctel amargant d’okupació, immigració i padró municipal. Junts, que és el principal grup de l’oposició, està en campanya a tota Catalunya perquè no s’empadroni cap de les dues tipologies. La regidora del negociat, Montserrat Clotet, els va prometre una trobada informativa amb voluntat didàctica. Per als lectors que no siguin regidors, hi ha un principi de resposta a la llista de documents necessaris per demanar l’alta al padró, que es pot descarregar del web consistorial.
Els immigrants il·legals es poden empadronar? Segons les normes que comentem, quan vols fer el tràmit et demanen el DNI, el NIE (targeta d’estranger resident) o el passaport, vigents.
Poden empadronar-se els okupes a l’habitatge que han okupat? La norma exigeix certificar el dret a viure-hi, com a propietari, com a llogater o com a autoritzat per qualsevol dels dos. Si dius que «l’amo m’ha donat permís» ho has de demostrar. Et pots empadronar si el contracte de lloguer ja ha vençut però no n’has marxat? Sí, si continues pagant el lloguer o si presentes rebuts de llum, aigua o gas.
Pots empadronar-te en un habitatge del qual no ets ni propietari ni llogater? La resposta és que sí, i aquí hi ha una porta oberta a les trampes. La norma diu que el titular pot autoritzar una altra persona a empadronar-se al seu habitatge. No cal que ell mateix hi visqui. Per aquest sistema, un sol lloguer d’una cofurna microscòpica pot servir per donar d’alta una vintena de persones que, en la realitat, habitin pisos okupats, dormin en barraques o acampin en naus abandonades.
Cal imaginar que la regidora Clotet explicarà als companys de consistori quines mesures es duen a terme per evitar els «pisos-pastera fantasmes». Seria bo que aquesta informació es divulgues al conjunt de la ciutadania, i que la coalició de govern municipal no es resistís a fer-ho amb l’argument que parlar d’aquests temes és fer bullir l’olla de la xenofòbia (odi als estrangers) i l’aporofòbia (odi als pobres), sovint dirigides contra les mateixes persones.
Contra els rumors de les xarxes amplificats pels demagogs, informació. Contra les exageracions, dades estrictes i demostrables. Els ciutadans no som tan idiotes com es pensen, per una banda, els que escampen boles alarmistes, i per l’altra, els que amaguen el que podrien explicar rere cortines de propaganda insubstancial.