La fotografia és de principis del segle passat i correspon a la plaça Major de Manresa. Què hi veuen?
Una colla de mainada que posa per al fotògraf, tot un esdeveniment en aquella època. També algunes persones que passen. Façanes, balcons, botigues a les plantes baixes.
I què més?
Tendals. Tendals al davant de les botigues.
No cal tenir més de cent anys per recordar que voreres com la de l’esquerra de la foto eren plenes de tendals abaixats a les hores del sol. Com la cosa més normal del món. En alguns carrers formaven una mena de passadís continu, una mena de porxada que es desplegava al matí i es plegava al vespre.
Protegien els establiments de la potència del sol, però també els vianants que hi passaven per sota. I els vianants n’estàvem agraïts.
Ara es parla molt de la necessitat que no hi hagi carrers sense arbres dels que fan bona ombra, perquè les onades de calor siguin més passadores. No ho discutirem pas. Però seria la mar d’interessant que les voreres es tornessin a omplir de tendals. Com els de la foto, que s’enrotllaven i desenrotllaven amb una llarga maneta, o motoritxats i de materials moderns si volen, però que facin ombra tot al llarg del carrer, de tots els carrers.
I si no, que siguin els ajuntaments els que instal·lin pèrgoles d’ombra, ja que ningú no ha decidit que l’urbanisme d’una ciutat mediterrània hauria de reclamar l’obligatorietat dels porxos en el disseny dels edificis. Protegeixen de l’assolellada a l’estiu i dels temporals de pluja tot l’any.
Per cert, a la foto també es veu com la majoria de balcons llueixen persianes de les anomenades alacantines, les de tota la vida, que s’enrotllen de baix a dalt amb una corda que les envolta. Un altre gran invent desplaçat per les de caixa i cinta (o motor).
(La fotografia és del web de memoria.cat, com queda clar en la mateixa imatge. Gran web, gran feina la que fa l'Associació Memòria i Història).