(Per si se’l van perdre, aquest és l’article de dimarts passat a Regió7)
L’article 31 de l’Ordenança de Civisme i Convivència ciutadana de l’Ajuntament de Manresa estableix el següent: «És prohibit el consum de begudes alcohòliques en els espais públics, a excepció que tingui lloc en establiments i altres espais reservats expressament per a aquella finalitat, com ara terrasses i vetlladors o quan l’esmentat consum es produeixi en ocasió de celebració de festes o fires que comptin amb l’oportuna autorització i sempre que aquesta permeti la venda de begudes alcohòliques».
Insisteix: «Estarà especialment sancionat el consum de begudes alcohòliques en els espais públics quan pugui alterar la convivència ciutadana. A aquests efectes, l’esmentada alteració es produeix quan concorrin alguna de les circumstàncies següents: a) Quan, per la morfologia o la naturalesa del lloc públic, el consum es faci per grups de ciutadans o ciutadanes o en convidi a l’aglomeració a mode del fenomen conegut com a “botellón”. b) Quan, com a resultat de l’acció del consum, es pugui deteriorar la tranquil·litat de l’entorn o provocar-hi situacions d’insalubritat. c) Quan el consum s’exterioritzi en forma denigrant per als vianants o la resta d’usuaris dels espais públics. d) Quan els llocs on es consumeixi es caracteritzin per l’afluència de menors o la presència d’infants i adolescents». I l’article 32 de la mateixa ordenança estableix que «Els agents de l’autoritat podran retirar i intervenir cautelarment les begudes, els aliments, els envasos o els altres elements objecte de les conductes no permeses, així com els materials o els mitjans emprats. Les begudes alcohòliques i els aliments intervinguts podran ser destruïts immediatament per raons higienicosanitàries».
En conseqüència, en una aplicació estricta de la norma, la policia local té el dret a prendre-li el mam a qualsevol que begui alcohol al carrer, i abocar-lo a la claveguera per l’embornal més proper. Encara més si es tracta de grups de persones. I encara més si fan barrila en una vorera, o en el banc d’una plaça passada la mitjanit. Ho diu l’ordenança.
Però una tolerància zero dels Eliot Ness de la llei seca municipal, que perseguís per igual la ginebra de garrafa i la llauna de cervesa alemanya, seria mal acceptada. Naixeria un moviment de resistència al crit de «la birra és alternativa». El truc és la mesura. En el compliment de les ordenances no cal passar-se de radicals, però tenir-les a punt dona poder.