(Per si se’l van perdre, aquest és l’article de dijous passat a Regió7)
No s’estranyin si aquests dies els aborda un enquestador de carrer, el micròfon en una mà i la càmera a l’altra, i els pregunta:
–A la batalla de la OPA vostè va a favor del BBVA o del Sabadell?
Com si li demanessin per la lliga de futbol. O per la batalla entre la Moncloa i el jutge Peinado. No els poso exemples de batusses salvatges al zoològic de la premsa rosa perquè mai no he aconseguit connectar-hi.
No tinc accions del BBVA. No tinc accions del Sabadell. No tinc veu ni vot en aquesta competició. I tanmateix he d’aguantar un veritable tsunami publicitari que intenta decantar-me a favor o en contra de l’oferta pública d’adquisició de l’entitat catalana per la d’origen basc. La famosa OPA.
Cada vegada que apareix un d’aquests anuncis a la petita pantalla busco el comandament per canviar de canal. Quina pel·lícula m’estan explicant, si no hi tinc cap paper?
(Siguem precisos. Potser sí que tinc accions d’una de les dues entitats, o de totes dues, perquè una part dels meus estalvis està en fons d’inversió que ells sabran en què inverteixen, però en aquest cas votaria el fons, no jo).
El Sabadell té uns dos-cents mil accionistes, però tots dos bancs se’ls gasten en una contractació massiva de publicitat adreçada a quaranta milions d’espanyols. A més a més, la clau de volta de l’operació la té un nombre molt reduït de grans inversors, amb paquets accionarials molt importants. Si aquest grup poderós i minoritari és el que de veritat cal convèncer, la desproporció entre l’abast de la campanya publicitària i els seus veritables destinataris es tona encara més descomunal.
Llavors hi ha la qüestió dels missatges, que m’he empassat sense voler metre buscava el comandament sota els coixins del sofà. Una gran part de la campanya ha estat de tipus emotiu, parlant de llibertat o convidant a formar part d’una cosa gran i transcendental, inclòs el recurs a l’expressió «fes-te soci». Com si en lloc d’un banc estiguessin parlant del Barça.
La qüestió no és la victòria dels nostres colors. La qüestió és si l’accionista del Sabadell guanya o perd diners acceptant l’OPA. Algun dels més importants ja ha dit que la darrera millora de preu l’ha tornat força més atractiva. Guanys i pèrdues monetàries, senyors, estem parlant d’això. El conte de David i Goliat deixem-lo per al cinema bíblic. I el Barça, de moment, a Montjuïc.