Per què anem pel carrer amb la vida a la butxaca, esperant que ens la robin?
Veig a TV3 la diputada de Junts Marta Madrenas comentant el tipus agreujat de pena pel robatori del telèfon mòbil, i estic d’acord amb el que diu: en aquests aparells hi ha la nostra vida, en forma de dades privades altament sensibles, de financeres a sanitàries, de les relacions personals a la memòria del que hem fet, on hem estat, què hem opinat, amb qui ens hem discutit o barallat.
La parlamentària té tota la raó.
I penso: com és que no tanquem el telèfon mòbil en una caixa forta i no el traiem només quan l’hem de fer servir, sempre en un entorn segur? Com és que anem pel carrer amb un objecte que ens pot causar greus perjudicis si cau en males mans?
No seria més raonable que sortíssim de casa amb un telèfon ximple, d’aquells que només serveixen per fer trucades i rebre missatges? O que tinguéssim aparells separats, un per a les gestions dels serveis digitals, de la banca online a La meva salut, i aquest va a la caixa forta, i un altre per comunicar i distreure’ns, i amb aquest podríem anar pertot arreu?
En fi, són coses que he pensat tot escoltant la diputada.