Per què passa això?
El sistema constitucional dels EUA es basa en el seu orígen com una unió d’estats. Són els estats els que envien representants al Congrés, i cada estat decideix com s’elegeixen. La immensa majoria utilitza el sistema de districtes d’un sol representant; el segon classificat es queda en blanc. Amb un mapa ben pensat, el teu adversari polític pot perdre molts districtes per pocs vots de diferència. El resultat distorsiona la voluntat popular.
A Catalunya també tenim una distorsió, però no tant accentuada. Un escó a la província de Barcelona costa més del doble de vots que a la de Lleida. A Espanya l’escàndol és al Senat: cada província elegeix quatre senadors, tant si té set milions d’habitants (Madrid) com menys de cent mil (Sòria). Per cert, als EUA el Senat funciona igual: dos senadors per estat, sigui Califòrnia (39 milions) o Wyoming (mig milió).
¿Es pot solucionar aquesta distorsió que atempta contra la igualtat del vot, essencial en democràcia? Sí: amb un sistema en el qual tot el país sigui una única circumscripció, i els diputats es reparteixin de forma proporcional als vots rebuts. Existeixen mecanismes per assegurar que una part dels representants ho siguin de territoris determinats sense que això afecti la proporcionalitat final. A Alemanya ho han aconseguit. A Catalunya seria possible si els partits volguessin, però cada cop que se’n parla treuen la calculadora i els seus càlculs són mútuament incompatibles, de manera que el debat es torna a enterrar.
