Cent anys del carrilet de Manresa a Barcelona, els vells «Catalans». No sé quant durava el viatge fa cent anys, però ara mateix els moderns combois recorren 63 quilòmetres en 82 minuts, els «ràpids», i 84 minuts els ordinaris, que són la majoria. Una evident millora respecte a les més de dues hores que consten en uns horaris del 1954, però tot i això inacceptables avui en dia, ja que equivalen a una velocitat mitjana de 45 quilòmetres per hora.
A sobre, com deuen recordar els lectors, fa un parell d’anys es va saber que els FGC projectaven obligar a un canvi de tren a Martorell, un transbordament que allargaria el viatge encara més. Era només una idea, però convenia saber si anava de veres o era només una proposta a estudiar, i aquesta setmana el secretari de Mobilitat, Manel Nadal, ha confirmat que sí, que és la seva determinació. Ho ha fet tot aclarint que«Ferrocarrils està estudiant un mecanisme perquè no sempre s’hagi de fer».
La resposta significa que s’haurà de fer canvi de tren entre unes quantes i moltes vegades, perquè si fossin poques hauria dit «quasi mai», però l’expressió ha estat «no sempre». Hi haurà, doncs, trens que faran el trajecte complet. Quants? S’està estudiant. Ja ens ho diran, un dia o altre. Vet aquí com una mala notícia es disfressa de bona: us castigarem, però no totes les hores del dia. És una tècnica antiga: fes passar gana a algú i quan li donis mig panet et cobrirà de petons.
Quan els Catalans van arribar a Manresa ja feia 65 anys que els viatgers agafaven el Nord per anar a Barcelona, i han persistit durant cent anys més. L’alcalde Aloy té raó quan diu que la l’enllaç ferroviari ràpid amb la capital passa per millorar la línia que explota Renfe. Si el traspàs integral de Rodalies arriba de veritat, Manel Nadal tindrà tots dos trens a les seves mans. A veure si pot fer que al menys un d’ells tingui la categoria de «decent».