(Per si se'l van perdre aquest és l'article de dissabte passat a Regió7)
«Preservar els símbols tradicionals del Nadal», deia la moció de Junts a l’Ajuntament de Manresa. Quina feinada! El Costumari Català de Joan Amades dedica noranta-una pàgines a la vigília de Nadal, noranta-quatre al dia de Nadal pròpiament dit, nou més a sant Esteve, trenta-sis als sants Innocents i quaranta-tres a la festivitat dels Reis. Però també descriu extensament la febrada compradora dels dies anteriors, inclosa l’arribada de ramats de galls i paons a Barcelona, de la qual s’extreu la conclusió que els Nadals «tradicionals», abans que arribessin Santa Claus i les onades migratòries, eren una gran festa del consum. Les parades dels venedors atapeïen els carrers i els botiguers s’esforçaven en lluir les millors gales per fer atraure els vianants. I no només per proveir generosament els àpats, ja que el refranyer és molt clar quan diu que «per Nadal, qui res no estrena res no val». El costum d’estrenar per lluir-ho al carrer i a la vida social (de la que formaven part els oficis religiosos) tenia conseqüències positives per als gremis encarregats de vestir i calçar el personal: «Per Nadal els sastres fan tres jornals», «per les festes de Nadal, poc dormir i molt cosir», «per l’Advent de Nadal, cada sastre amb tres didals» o aquell «fes sabates, sabater, que Nadal ja ve».
Un dels símbols tradicionals del Nadal català seria doncs un carrer comercial ple de gent ben carregada de bosses i de paquets embolicats amb paper lluent i llaços daurats. Alhora, no hi ha dubte que un altre repertori simbòlic de primer nivell seria el gastronòmic, dins del qual destaca el paper central de l’aviram. Ja ho deia la cançó, molt abans que se l’apropiés una marca d’escumós: «Ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa n’hi darem un tall». Quan la pandèmia va portar els confinaments, la gran preocupació no va ser per la missa del gall sinó per la limitació del nombre de comensals a la taula familiar. Es del gran dinar que parla el poema nadalenc de Salvat-Papasseit: «Els de casa a la cuina / prop del braser que crema / amb el gas tot encès han enllestit el gall. (...) Demà posats a taula oblidarem els pobres / -i tan pobres com som- / Jesús ja serà nat. / Ens mirarà un moment a l'hora de les postres / i després de mirar-nos arrencarà a plorar».
Comprar, estrenar, regalar, endrapar i riure amb la família, cantar nadales i veure una pel·lícula ensucrada. Símbols del Nadal tradicional. Què hi pinta, l’Ajuntament?