«Estàs d'acord que Santpedor necessita un CAP en un únic edifici que cobreixi les necessitats com Àrea Bàsica de Salut que som?» Qui dir que no quan l’alternativa són espais habilitats i mòduls prefabricats, és a dir, barracots? Així es formula la consulta popular que reclamen més de nou-centes signatures a la població bagenca.
Una pregunta a la que no es pot respondre negativament no és una pregunta, és una forma de persuasió que li pot anar molt bé a l’Ajuntament per fer pressió a la Generalitat, que és qui té a les seves mans accelerar o encallar la construcció del nou equipament. El més lògic seria que el govern municipal es posés al davant, però també pot ser que consideri més interessant no irritar als que prenen les decisions però, a la vegada, mostrar que existeix una demanda popular impossible de menystenir.
Mentrestant, a Moià el govern local ha dit que no a la consulta popular sobre l’ampliació de l’escorxador i la creació d’una planta de biogas. Els motius per no admetre a tràmit la petició són formals i denoten una clara predisposició negativa. Els peticionaris volien preguntar als empadronats: ««Estàs d’acord que l’Ajuntament de Moià requalifiqui els terrenys del Pla de Castellnou per permetre l’ampliació de l’escorxador i construir la planta de biogàs?». El govern diu ara que ««en cap cas és l’Ajuntament de Moià qui requalifica els terrenys». Motiu pel qual la pregunta seria «tendenciosa, confusa i equívoca». La llei de consultes diu que ha de ser clara, inequívoca i neutral.
Segons els promotors, 1.764 veïns de Moià han signat la petició. Faria molt mal efecte que l’Ajuntament els deixés de banda. Si el problema és que la pregunta està mal formulada, la solució és senzilla: que el mateix Ajuntament faci una proposta de redacció ajustada a la normativa. Solucionar en lloc de limitar-se a denegar. Una altra cosa és si no vol la consulta, perquè ja se sap que els referèndums els carrega el diable.