diumenge, 29 de desembre del 2024

L’angoixa de la senyora gran amb els contenidors tancats i la sorra del gat

 


Trobo al carrer una senyora carregada de bosses, atabalada i constantment a punt de caure perquè obre els contenidors amb el pedal, però això implica un peu a la vorera i l’altre caient al buit. Em diu que té vuitanta anys i l’angoixa un dubte existencial: «què he de fer amb la caca del gat? Perquè acumular-la tota la setmana a casa no pot ser, fa pudor».

Més tard faig una mica de cerca i m’assabento que la senyora de vuitanta anys hauria de recollir les caques una a una i llançar-les al contenidor de la fracció orgànica, que es pot obrir cada dia, però la sorra va al contenidor gris, el de rebuig no reciclable, que només es pot obrir un cop per setmana (excepte si tens gent a casa que usa bolquers). Però la senyora està acostumada a llançar sovint la sorra. Diu que fa pudor encara que en tregui la femta.

Mentre li suggereixo que demani consell a la botiga de subministraments per a mascotes que hi ha a la cantonada (és un gremi en expansió) m’explica que s’esforça a ser una bona ciutadana i fer el correcte, però cada vegada li ho posen més difícil. Afegir dificultats a l’exercici responsable de la ciutadania no és cap bona idea, però les persones de més edat ho pateixen especialment. Fa anys i anys que fan les coses d’una manera determinada i de sobte han d’aprendre a fer-les d’una altra manera. Ja és prou que no es facin un embolic amb les targetes.

No tothom és tant pacient com la bona senyora responsable i atabalada. La presència de bosses al peu dels contenidors ens diu que un cert nombre de residents han decidit que el sistema nou no fa per ells. Si no poden depositar les deixalles on toca, les abandonen a la vorera i ja passaran els del camió que les arreplega. Un vehicle i un equip humà per afegir als altres que paguem amb la taxa anual. Perquè hi ha un camió per a cada color de contenidor, i un de més a més per a les bosses que es deixen a terra i que no s’hi haurien de deixar.

En una ciutat perfecta aquest camió no existiria. Però que hi ha de ser i més que n’hi hagués, perquè la mateixa al·lèrgia a la incomoditat que ens impedeix usar els contenidors com cal també ens empeny a protestar iradament si les bosses a terra no es recullen dos cops al dia.