(Per si se'l van perdre, aquest és l'article de dissabte a Regió7)
El missatge de sant Esteve del president Salvador Illa, després de les felicitacions i agraïments de rigor, planta la següent frase a tall de fonament: «El Nadal ens recorda les arrels cristianes de la nostra societat, però també ens recorda els valors humans més universals. Pau i fraternitat.»
L’ arrencada ja ens adverteix d’una possible homilia, i la resta del missatge confirmen la sospita. Mossèn Salvador ens ajudarà a pair els canelons amb un discurs breu i fàcil de passar, que no espatlli el regust dolç de les neules ni ens desperti de l’endormiscament del cava. Si en lloc d’allargar la sobretaula hem anat a veure els Pastorets, no ens desdibuixarà del somriure amb el que hem sortit del festival d’àngels, dimonis i rabadans amb els seus acudits blancs com la neu.
La gran pregunta podria ser: cal que el president perpetri cada desembre un missatge de final d’any? L’Estatut no ho inclou entre els deures del càrrec. Però s’ha convertit en una tradició imitada per altres presidents autonòmics («no vamos a ser menos») que de fet va néixer per crear una imatge de cap d’Estat. Si l’espanyol, el rei (i abans el dictador), s’adreçava als ciutadans per exercir d’autoritat moral, aprofitant que les celebracions estoven les defenses, la màxima autoritat d’una autonomia amb aspiracions estatals es considerava obligat a fer el mateix. A veure si la forma creava realitat.
Però, ben mirat, què aporta? Com a governant el lloc on ha de retre comptes és el Parlament. I els diputats no el van triar perquè ens faci de guru, coach o terapeuta emocional, sinó perquè governi. Perquè administri el pressupost, signi decrets, elabori projectes de llei i mobilitzi energies.
«Cal que tinguem cura de la fraternitat», diu mossèn Salvador des de la trona de la televisió pública, en un entorn gòtic. La fraternitat és el tercer principi de la Revolució Francesa, però també un mandat evangèlic. L’encíclica Fratelli tutti del papa Francesc està dedicada a la fraternitat universal com a camí i alternativa a un món massa ple de guerra i d’injustícia. El president Illa s’hi apunta. «Fer una Catalunya més cívica, una Catalunya més amable i una Catalunya més pròspera comença per cadascú de nosaltres mateixos, pels petits gestos quotidians. Per respectar-nos, per escoltar-nos i per comprendre’ns.»
Amén, president.