«La Terra és plana», segons el títol provocador d’un llibre de l’analista de The New York Times Thomas Friedman, retrat ple d’entusiasme de la globalització econòmica. Amb la caiguda del teló d’acer i la digitalització, l’economia mundial havia assolit un estadi en el que funcionava com una mena de cadena de producció amb divisió del treball d’abast planetari. Si llavors era així, avui encara més.
En aquesta Terra plana, al Bages li ha tocat fer trossets de cotxe. Algun cotxe sencer també, és clar, no ens oblidem dels vehicles industrials d’AUSA i de l’aventura del PTB. Però la gran fàbrica manresana del segle passat va ser la Pirelli (italiana), que feia pneumàtics. I al costat hi havia la Lemmez (alemanya), dedicada a la producció de llantes. Manresa calçava els vehicles que es muntaven en grans fàbriques d’altres indrets de Catalunya o del món.
La Pirelli va tancar, però van arribar els japonesos de Denso i es van instal·lar a Sant Fruitós de Bages per fabricar-hi components electrònics per a l’automoció. Els cotxes cada dia eren més complicats i exigien més electrònica. Van començar fent bobines i ara treballen en productes d’alta exigència tecnològica. L’aportació bagenca ha passat del senzill però voluminós pneumàtic a una cosa anomenada «unitat central electrònica de la carrosseria», sigui això el que sigui: aquella mena de peces que no es reparen quan s’espatllen sinó que es llancen i se n’hi posa una de nova. I que s’integren en un anar i venir de contenidors d’arribada i de sortida que procedeixen de i marxen cap a tots els continents, per atendre fabricants de tots els alfabets.
Si Denso fa peces petites però importants, ara arriba una aventura conjunta dels israelians de la mina de Súria els xinesos de Shenzhen Dynanonic Co per fabricar càtodes per a bateries elèctriques a Sallent, i el conseller d’Indústria diu que és una aposta estratègica de primera categoria. Atenció a l’evolució: de les voluminoses i pesades rodes als lleugers components electrònics i d’aquests als càtodes de les bateries d’ions de liti per a vehicles elèctrics. Ni tant sols les bateries: els càtodes, que aniran a les fàbriques de bateries, que al seu torn es lliuraran a les cadenes de muntatge de cotxes elèctrics.
Què és un càtode? El piu de dalt d’una pila elèctrica. Salvant el canvi de mida entre els onze grams d’una pila i la mitja tona de la bateria d’un Tesla S, la funció és la mateixa. Em pregunto qui fabricarà els ànodes (la part de sota de la pila, la del signe menys) d’aquestes bateries. Segur que la fàbrica també serà estratègica per a la seva comarca. Sense ànodes i càtodes no hi ha cotxes, igual que sense cordons no hi ha sabates, i sense sabates no hi ha civilització. Els cordoners també son estratègics. I substituïbles per altres cordoners del poble del costat.