(Aquest és l'article de dijous passat a Regió7)
Als EUA hi ha entre onze i dotze milions d’immigrants irregulars, i expulsar-los a tots seria una catàstrofe econòmica. El negoci és conservar-los, però ben espantats.
Sense ells la força laboral del país es reduiria en vuit milions de treballadors, amb el que això significa per a la capacitat productiva. Parlem sobretot de la construcció, l’agricultura, l’hostaleria i els serveis domèstics. Si s’esfumessin d’un dia per l’altre s’aturarien un munt d’obres, moltes tones de fruita i verdura quedarien sense collir, els clients dels hotels s’haurien de fer el llit i rentar les tovalloles, i molts avis no tindrien qui els passegés i els netegés.
Aquests milions de persones també són consumidors. De sobte deixarien de consumir. Menys producció, menys consum, tot alhora, però sense sincronia entre els sectors afectats per les dues davallades. Enxiquiment caòtic de l’economia.
Els sectors que ocupen als immigrants irregulars es veurien obligats a contractar ma d’obra amb tots els papers en regla, i aquesta no acceptaria els sous i les condicions d’explotació que els altres s’empassen sense protestar per la seva situació de de màxima precarietat. L’inexistent contracte laboral dels il·legals diu «encara gracies que no et denuncio».
La ma d’obra substitutòria cobraria més i exigiria més drets, aprofitant que s’ha tornat necessària. Per tant, augmentarien els costos laborals, i darrera seu, els preus. La temuda inflació, una de les palanques de la victòria de Trump, tornaria a treure el nas.
Als amos de l’economia d’Estats Units no els interessa prescindir d’aquest contingent i Trump no l’enviarà a l’altra banda de la frontera. Però hi haurà deportacions, perquè les ha promès i perquè sempre n’hi ha hagut. Seran limitades, però amb un disseny i una finalitat netament propagandístics.
Podem imaginar un «show dels deportats» en directe a totes les cadenes. Una llarga cua de persones avancen amb el cap cot. Se’ls facilita generosament una bossa amb entrepans i uns quants pesos mexicans. Si tots creuessin la frontera per un sol pas, en fila índia, no en caldrien gaires milers per alimentar setmanes d’imatges.
I els altres milions? Absolutament terroritzats per l’espectacle, consumits per la por, s’amagaran sota les pedres i acceptaran condicions encara més dures de treball, residència i, en resum, d’existència invisible i precària d’ínfim nivell, a benefici de l’America Great Again. Que és del que es tracta.