La directora general de la seguretat Social espanyola m'escriu per informar-me que m'han incrementat la pensió de jubilació en un 2,8%, i tot seguit detalla les xifres del que cobrava l'any passat i del que cobraré a partir d'aquest mes.
Efectivament, l'import mensual de la pensió augmenta en un 2,8% (de fet, un 2,7999964 i unes quantes xifres més).
Però també s'augmenta el «tipus» de la «retenció per IRPF».
I la combinació dels dos percentatges dona que l'«import líquid total» que m'ingressaran ja no serà un 2,8% més a l'any passat, sinó un 2,27%.
O sigui, que l'augment real de la meva pensió efectiva és un 19% inferior al que diuen que és. La diferència se la queden ells. Amb una ma m'incrementen la pensió, amb l'altra m'apugen l'IRPF, i queden bé amb la vianda al plat.
Quines galtes!
Això passa perquè ningú no els obliga a aplicar la inflació als tipus de l'IRPF. A tots: a les retencions i als definitius de la declaració de la renda.
Si per atrapar la inflació la pensió ha de pujar un 2,8%, aquest augment hauria de tenir la el mateix tipus de retenció que abans de la pujada. Si no, els increments sempre quedaran per sota del que es diu,
Ajustar els tipus a la inflació («deflactar-los») hauria de ser una obligació legal. Hauria de constar a la constitució o en alguna llei orgànica d'aquelles que costen tant de modificar.
Mentrestant, quan s'anunciïn augments de pensions, s'hauria d'explicar ben explicat. El president del govern hauria de dir: «Les pensions s'apugen un 2,27% real un cop aplicat l'IRPF». I ens adonaríem que queden per darrera de la inflació.
No haver-ho fet és un engany del govern.
D’aquest i de tots els anteriors que han fet exactament el mateix.