(Per si se'l van perdre aquest és l'article de Regió7 de dissabte passat)
Dijous passat aquest diari va ajuntar en un mapa els canvis circulatoris per l’operació Guimerà. Mare de Déu Senyor! Fins que tothom s’hi hagi acostumat passarem uns quants mesos divertits. O uns quants anys.
Per convertir mig carrer Guimerà en l’illa de vianants, objectiu lloable a parer de molts, s’han canviat sentits de circulació i girs autoritzats en un perímetre que va des de Bruc/Cardona fins la plaça Infants i la plaça Espanya. El que avui puja, demà baixarà. El que és prohibit, serà obligatori. Allà on quasi t’atropellaven per l’esquerra, quasi t’atropellaran per la dreta. Hi haurà una vintena de carrers i places afectats, si no m’he descomptat. Els negocis d’aparcament del centre estan rebent trucades per saber preus.
Fa quatre dècades un regidor d’aquell temps em va explicar el concepte de «circulació dissuadida» que l’Ajuntament de Manresa aplicava al barri vell. Ja que prohibir-la del tot encara aixecava butllofes, una solució alternativa era organitzar-la de manera que el laberint de direccions obligatòries i prohibides convertís en impossible endinsar-se al barri i conduís sempre cap a la sortida.
Em pregunto si l’extensa reordenació per l’operació Guimerà no busca el mateix propòsit de «circulació dissuadida». Potser l’alcalde i companyia volen que els manresans es diguin els uns als altres: «no et fiquis al centre amb el cotxe, perquè et passaràs la tarda donant voltes i no en trauràs l’entrellat». Seria un objectiu coherent amb la «cotxefòbia» d’una part important del consistori municipal i de la política catalana en general.
Quan a Manresa hi havia havia força menys cotxes matriculats que ara, es permetia el seu pas per carrers com el Born, Sant Miquel, Nou, Sobrerroca, el primer tram del Passeig (amunt i avall), tot Guimerà, i un llarg etcètera que ara sembla mentida. Cada govern municipal ha fet la seva aportació al mapa expansiu de les zones prohibides, i cap de les víctimes condemnades no ha estat mai alliberada. Cadena perpètua sense opció de remissió.
Les restriccions creixents no han frenat la motorització dels manresans. Cada vegada que el regidor de circulació els ho posa més difícil, prenen paciència i fan el que és propi de l’espècie humana: adaptar-se. Si el nou carrer Guimerà queda ben bonic, tots plegats donarem el sacrifici per justificat. O ho farem veure, per no quedar com uns menyspreables neandertals bevedors de petroli.