(L’article de dijous a Regió7, per si se’l van perdre)
La democràcia a Europa té un problema de confiança perquè molta gent no la veu com un fi en sí mateix, sinó com una eina per aconseguir el benestar material o emocional. Si no funciona, se’n prescindeix. Una minoria pensa que el govern del poble és el bé suprem i la base irrenunciable de la política, indestriable de la llibertat i la dignitat humana, però és més general la visió utilitària, que ens permet canviar-la per l’autoritarisme igual com canviem el paracetamol per l'ibuprofèn si no ens soluciona el mal de cap.
Alhora, hem deixat de mirar el món amb curiositat i criteri i ens hem tornat addictes al pinso de les pantalles, que subministren missatges de pura propaganda a través de canals cada vegada més concentrats en més poques mans de poder creixent i alarmant. Els reis de les xarxes decideixen quines notícies hem de rebre i quins comentaris llegirem abans que els altres, i tot en nom de la llibertat.
Si això passa a l’anomenat món lliure, a la resta del planeta les forces triomfants de l’autoritarisme són liderades per la Xina, que ha creat un imperi neocolonial a base de compres i inversions a tots els continents. Es prepara una confrontació entre Pequín i Washington pel control de les grans rutes i les matèries primeres estratègiques, que tant pot ser freda com calenta, mentre Ucraïna ens recorda que l’impossible ha deixat de ser-ho.
Les situacions de tensió generen temor. Els ciutadans busquem certeses i bases sòlides on agafar-nos, i la propagada del club de propietaris de la veritat ens subministrarà receptes autoritàries, ultranacionalistes i xenòfobes. És un club d’amics de Donald Trump, ja que tots se n’han fet, inclosos els que en deien pestes. Les tecnològiques de l’algoritme s’inclinen davant l’emperador. També els grans industrials alemanys que renegaven de Hitler van córrer a retre-li homenatge quan fou nomenat canceller.
La complicitat de Donald Trump i Elon Musk és només el primer pas, el signe premonitori del que ens cau al damunt. Un populista autoritari i agressiu és al timó de la primera potència i l’home més ric del món al ministeri de propaganda. Alguns governants europeus han fet sonar les alarmes, però a d’altres els agrada la perspectiva. Com dèiem al principi, la fe en la democràcia és un bé més escàs que no sembla. La pregunta «per a què em serveix» ens assenyala la causa de la seva extrema fragilitat.
La distòpia està servida.