(Per si se'l van perdre, l'article de dissabte a Regió7)
Fa milers d’anys el Sàhara era una gran extensió de terra fèrtil, amb arbres, gramínies i una varietat d’animals. Que es convertís en l’actual desert no va ser culpa de la modesta xifra d’humans que hi vivien, sinó dels cicles del clima planetari.
A mesura que l’herba escassejava, els saharians van anar marxant i una part d’ells va instal·lar-se al costat d’un gran riu que mai no s’assecava i que cada any fertilitzava les vores amb oportunes inundacions. És així com la desertització del Sàhara va precipitar el naixement de l’Antic Egipte. Sense aquell canvi climàtic avui no ens extasiaríem davant les piràmides, la vall dels reis, el tresor de Tutankamon, el bust de Nefertiti i els jeroglífics.
No sabem quants habitants del Sàhara van migrar en totes direccions per la sequera i quants no van ser-hi a temps, però en aquella època agafar els trapaus i tocar el dos era força més senzill que ara, perquè els trapaus a agafar eren escassos. Avui els que fugen dels estralls del clima sovint deixen enrere la hisenda –la casa, les eines, l’empresa...– que els ha costat una vida d’esforços. Li passa a la gent rica i famosa, com les estrelles de Hollywood que han vist cremar les seves mansions als incendis de Los Angeles (Paris Hilton, Leo di Caprio, Adam Brody, Billy Crystal, James Woods i molts altres), i també li passa a la gent modesta, com els afectats per les inundacions de l’Horta valenciana.
L’amenaça d’uns meteors destructius cada cop més intensos i sovintejats planteja desafiaments complexos. La DANA, per exemple, ha portat a qüestionar els mapes de zones inundables, i ja circula l’estimació que dos milions de llars espanyoles s’haurien de desplaçar per estar del tot segures. Com es gestiona una migració d’aquestes dimensions? Probablement no es gestionarà, sinó que les advertències es titllaran d’exagerades. Digues-li a algú que ha de deixar la plana pels turons o el litoral per l’altiplà «per si de cas»: et respondrà que li paguis la casa nova i una indemnització ben sucosa per tornar a començar.
Diuen que els incendis forestals són ferotges quan coincideixen els tres 30: Més de 30 graus, menys de 30% d’humitat i vents de més de 30 km/h. A Los Angeles mancava l’element temperatura però es va desfermar l’infern només amb el vent i la sequera. Culpa de l’impacte humà en el clima? Tant si ho és com si no, hem de prendre les decisions comptant que l’impossible cada cop és més possible.