(Per si se’l van perdre, aquest és l’article de dijous passat a Regió7, lleugerament adaptat)
Passaran els anys i les dècades, i Manresa es continuarà preguntant: «Què en fem de la plaça de Sant Domènec?».
El grup municipal de Fem Manresa va presentar una moció al ple municipal amb aquest enunciat: «promoure un procés participatiu per a la dinamització nadalenca de la Plaça de Sant Domènec». És una bona idea, i oportuna. Però caldria que l’Ajuntament fos més ambiciós.
Posats a fer, seria desitjable que l’Ajuntament obrís un procés participatiu sobre el futur de la plaça en general, més enllà de la «dinamització nadalenca». L’objectiu seria respondre a la pregunta: Què en fem, de Sant Domènec?
L’espai carrega el pecat original de no ser una plaça històrica, com la plaça Major o la Plana de l’Om. La seva existència es deu a la flamarada anticlerical que va enderrocar molts temples catòlics l’any 1936. Té poca història i cap funció urbana definida, tot i que l’han sobrevolat les idees, com la de carregar-se el Teatre Conservatori per fer-la més gran i més oberta. Però, amb quina finalitat?
No és un espai qualsevol. És un melic neuràlgic. El punt de trobada de la ciutat murallada i de l’eixample. El complicat encreuament entre la gran artèria circulatòria transversal i el principal eix comercial. Una situació plena de possibilitats, però també de perills. Punt de trobada o lloc de pas.
Les places necessiten una funció que els doni sentit. Poden esdevenir petits oasis verds on la mainada jugui i els avis prenguin el sol, envoltar-se de botigues i omplir-se de parades per complir la vella tasca dels mercadals, ser envaïdes per la moda de les terrasses, o acollir petits i grans esdeveniments, del teatre a la fresca al míting polític passant per l’actuació musical. També poden ser dissenyades de manera que es pugui alternar entre diverses d’aquestes opcions, segons l’època o la demanda. El que no han de fer és limitar-se al trist paper de lloc de pas sobredimensionat.
La resposta al repte de Sant Domènec no és urbanístic sinó funcional. No toca als arquitectes sinó als ciutadans i al conjunt del govern. Decidim el què, i en acabat que els tècnics ho tradueixin en plànols.