Hi ha dues menes d’articulistes: els que cobrem una pensió de jubilació i els que no. Jo soc dels primers i estic emprenyat com una mona picada per una abella.
Els que no cobren una pensió, sinó una nòmina o la factura dels seus articles, avui parlen de greu entrebancada de Pedro Sánchez, de majoria esquerdada, de distàncies insuperables, de desgovern, de bloqueig, de censura encoberta, de legislatura que penja d’un fil, o de derrota èpica, com si estiguessin comentant un partit de futbol. Tot això perquè Junts s’ha afegit al PP i a Vox per negar-se a convalidar una sèrie de decrets-llei del govern.
Els que cobrem una pensió, en canvi, ho fem més curt: l’oposició ens abaixa la pensió. El govern ens la va apujar i Junts s’ha afegit al PP i a Vox per anul·lar l’augment. Aquesta mateixa setmana la Seguretat Social m’havia notificat que al gener cobraria un 2,8% brut (2,3% net) més que l’any passat, i ahir l’oposició va fer valdre la seva aritmètica per desactivar l’augment i tornar a la pensió de l’any passat.
Ho ha fet per castigar el govern, però la seva bufetada a Pedro Sánchez ha espetegat a la cara dels pensionistes.
I dels usuaris del transport públic, i dels qui ajusten els seus ingressos al salari mínim, i dels qui s’haurien beneficiat dels diners que s’havien de transferir a la Generalitat, i una colla d’etcèteres inclosos a la llei òmnibus que ha estat rebutjada pels partits de Feijóo, Abascal i Puigdemont.
«Sánchez es queda fins i tot sense agenda social», proclama el conservador ABC, que dedica la foto de portada a Míriam Nogueras i els seus companys diputats de Junts. Miri, els qui ens quedem sense agenda social del govern som els seus beneficiaris. Prou curta que ja era, a sobre ens la retallen.
I no es pensin que els ciutadans som idiotes i ens deixarem confondre pel soroll i l’esgrima de culpes. Quan tornin les urnes em recordaré de qui ha votat què en aquesta jornada incomprensible. Encara que després ho arreglin. Han jugat amb les meves mongetes i no els ho perdono.
