L’acuditaire Galdric Sala recorda a Regió7 l’aniversari de les protestes pageses de l’any passat i ho fa amb un eslògan molt present en aquelles manifestacions: «La nostra fi, la vostra fam», diu un pagès. Si fos veritat, els agricultors i ramaders catalans no tindrien tants problemes. Per desgràcia, no és ben be així.
L’eslògan seria correcte si Catalunya fos una economia tancada que només, o bàsicament, consumís productes extrets, conreats o elaborats al propi país. Si l’únic o principal accés a fruites, verdures i cereals fossin els pagesos de les nostres comarques. La seva extinció per manca de rendiment de les explotacions conduiria a una crisi de subministraments. Però aquesta crisi faria augmentar els preus, i llavors l’activitat potser tornaria a ser rendible.
Tanmateix Catalunya no és una economia tancada. No tant sols forma part de la Unió Europea, sinó que el flux d’importacions i exportacions creuat entre la Unió i la resta del món la fa permeable a l’arribada de productes agraris de tot arreu, començant per la resta del litoral mediterrani de la península Ibèrica i continuant cap al nord europeu, cap al sud africà, i cap a l’ultramar americà. La pagesia catalana podria reduir-se a un mínim simbòlic i els catalans no passaríem gens de gana.
Per fer front a aquesta situació els pagesos del país han de trobar el seu avantatge competitiu. La qualitat i la diferència poden ser factors clau per guanyar-se el consumidor. Que passi pel preu és complicat, però l’Administració hi pot contribuir amb més ajudes i menys entrebancs. La perspectiva de passar hores i hores omplint paperassa i dedicar una part de la facturació a pagar el gestor no és la millor invitació per continuar una explotació familiar.