(Per si se’l van perdre, aquest és l’article de dijous passat a Regió7)
«El món s’acaba, però s’acaba bé» deia cada migdia Xavier Grasset a Catalunya Ràdio entre 1997 i 2004. La broma venia a tomb d’un cert mil·lenarisme humorístic que va aparèixer a mesura que s’aproximava l’any 2000, inspirat en la llegenda del pànic europeu de l’any mil.
Però el 2000 sí que traginava una amenaça: la d’una gran fallada dels sistemes informàtics, ja que els més antics s’havien programat amb dates de sis xifres, i la mitjanit del 31/12/99 saltarien al 01/01/00. La instrucció d’anar enrere en el temps els desconcertaria, deixarien de funcionar o, encara pitjor, es posarien a fer coses estranyes i imprevisibles. Al final no va passar res i el món va celebrar amb alegria l’estrena de la xifra rodona.
Als humans ens fascina tot allò referent la fi dels temps, i ens passem el dia buscant indicis de la data i les formes que tindrà l’Harmagedon. Després de sobreviure a l’efecte 2000 va arribar la suposada profecia maia que prometia l’apocalipsi mundial el 21 de desembre del 2012. Tampoc no va passar res, excepte que durant uns mesos es va entintar molt de paper i es van malgastar moltes hores de televisió amb especulacions desmentides inútilment pels científics seriosos.
Ara hem vist esfumar-se una nova oportunitat de viure la vida amb l’ai al cor i sobreescalfar encara més les xarxes socials. Resulta les probabilitats que l’un asteroide 2024 YR4 s’estavelli contra la Terra l’any 2032, han baixat del tres per cent al 0,002 per cent, camí del zero absolut. Ens quedem sense una bona excusa per deixar de lluitar contra el canvi climàtic.
Paciència. Amb una mica de mala sort la nova era que impulsa Donald Trump ens farà patir per la guerra nuclear i la destrucció assegurada. Com durant la crisi dels míssils de Cuba, el 1962, o el desplegament dels euromíssils, fa quatre dècades. Potser tornaran aquelles manifestacions pacifistes dels vuitanta, i les plataformes emetran documentals d’instruccions per sobreviure a la radiació.
Tot i que, avui en dia, per enfonsar un estat modern en la misèria, la destrucció digital seria molt més efectiva (i menys contaminant) que la bomba atòmica. Desconnectats i amb totes les dades esborrades: com se sobreviu a això?