L’agost de 1939 Hitler i Stalin van pactar repartir-se Polònia. El protocol signat pels ministres Ribbentrop i Molotov era beneficiós per a les dues potències i perjudicial per als polonesos i les repúbliques bàltiques, que també van entrar en el repartiment. Cada signant tenia motius per cedir una part de les seves ambicions, malgrat que no es refiessin l’un de l’altre. Si molts advocats aconsellen que un mal pacte és millor que una bona sentència, molts analistes de Defensa asseguren que la millor guerra és la que s’evita.
Al 1939 les fronteres de Polònia englobaven una part de l’actual Ucraïna. I justament sobre el futur d’Ucraïna han establert negociacions els representants de Donald Trump i Vladimir Putin, amb el pretès objectiu de construir la pau i evitar que un conflicte local sigui el detonant d’una conflagració molt més extensa. Li ho van dir molt clarament a Volodímir Zelenski en la humiliant emboscada de la Casa Blanca: «estàs jugant amb la Tercera Guerra Mundial». O sigui, aparta’t i deixa’ns fer.
La sobirania i integritat ucraïneses són sacrificables en l’altar de les relacions planetàries entre els grans imperis. Els polonesos no van ser consultats quan alemanys i russos es van repartir el seu país. Tampoc la resta d’afectats per aquell mapa de zones d’influència. La mainada no té dret a veu ni a vot quan la gent gran discuteix els afers importants: aneu a jugar al pati, o al llit, segons l’hora. Per això Ucraïna no ha estat convidada a la taula on es decidirà el seu futur, i també se’n bandegen els països europeus, malgrat tot l’esforç econòmic que hi han dedicat. «Ja us avisarem i us direm el paper que us toca», avisen des de Washington. No cal dir que serà un paper de pagament.
Amb el pacte de 1939 Hitler i Stalin guanyaven temps per enfortir les respectives maquinàries militars i atendre altres fronts. La feblesa de l’acord va quedar en evidència al cap de dos anys, quan els exèrcits alemanys van travessar la línia de demarcació i van començar la invasió de Rússia, el juny de 1941. El fet que Trump i Putin negociïn ara la pau a Ucraïna i a Europa, sense Europa i sense Ucraïna a les converses, ofereix unes garanties igual de dubtoses. Però si els europeus volen dir-hi la seva, s’ho hauran de guanyar, demostrant unitat, força i determinació. Els lliris a la ma no eviten guerres, i els nens no són convidats a decidir fins que demostren que s’han fet grans.