Permetin-me compartir els primers paràgrafs d'un extens article d'Amanda Taub a The New York Times, titulat "La doctrina Trump veu el món com un joc de suma zero".
"Les paraules i les accions de Trump semblen girar al voltant d'una idea central: el món és un joc de suma zero. Qui més aporta és el perdedor; qui més rebi és el guanyador.
Pot semblar una mera diferència de perspectiva o d'estil de negociació, però la major part de l'ordre internacional de postguerra es basa en la idea que el món és un joc de suma positiva: una col·lecció de sistemes superposats que beneficien tots els que hi participen, fins i tot si els costos i beneficis de la participació no es distribueixen de manera equitativa.
Aquest concepte de suma positiva és la base del comerç internacional, el dret internacional i les aliances internacionals que han estat motors de la prosperitat i la pau durant dècades, i de la mateixa democràcia.
Des de la Segona Guerra Mundial, els Estats Units han estat un poderós pilar d'aquest sistema, però Trump ha donat senyals que està jugant un joc molt diferent.
Des dels anys 1980, les seves paraules i accions han fet entendre que concedeix poc valor a les dinàmiques de suma positiva. Mentre que altres veuen jocs de suma positiva que generen guanys per a tots, ell sembla veure només guanyadors i perdedors de suma zero. I ara, en el segon mandat, aquesta visió del món sembla ser un factor determinant de la seva política exterior.
Això ja està trastocant normes, aliances, mercats i economies. Està amenaçant moltes de les relacions de llarga data dels Estats Units, transformant amics en adversaris i fortaleses en debilitats.
Entendre aquest pensament de suma zero ajuda a explicar l'enfocament de l'administració Trump cap al comerç global, la seva política exterior adquisitiva i extractiva, la seva amistat envers molts règims autocràtics i la seva hostilitat envers les democràcies liberals."