Aquests dies George Clooney protagonitza a Broadway la versió teatral de la pel·lícula Bona nit i bona sort, de la que va ser director el 2005. El tema és la «cacera de bruixes» desfermada als anys cinquanta del segle passat pel senador Joseph McCarthy contra les «activitats anti-americanes» que veia pertot arreu, a l’empara d’una onada de pànic per la suposada amenaça soviètico-comunista.
Intel·lectuals de primera fila, acadèmics, investigadors, escriptors i guionistes, cineastes, actors... van caure en mans de la nova inquisició. Persones conegudes que havien estat sensibles davant les injustícies van ser inscrits en una llista negra que els abocava al pacte de la fam. Amb el xantatge es van fomentar les delacions. El talent de Hollywood va patir de valent.
Pel·lícula i obra de teatre van sobre la valentia de Edward R. Murrow, periodista de la cadena CBS, que va alçar la veu contra McCarthy en els seus programes vespertins; «bona nit i bona sort» era la frase amb la que els tancava. La producció teatral ha estat ben rebuda a la liberal Nova York en aquests dies que Donald Trump i la seva cort estan fent passes descarades per corcar els fonaments de la democràcia liberal i consolidar un estat autocràtic que menysprea la separació de poders i els famosos «controls i equilibris».
Però l’obra també ens recorda que el segle passat Estats Units va viure un episodi gens edificant d’atac massiu a la llibertat de pensament i d’expressió, amb el suport d’una part important d’una població fanatitzada per l’«americanisme». Convé tenir present aquell episodi abans de sorprendre’s del suport popular a les polítiques de Trump.
Amb poc més de dos-cents anys de vida, els Estats Units tenen molt de què avergonyir-se. Com la majoria de països, alguns molt més que d’altres. De fet, no calen gaires anys d’història perquè un Estat es carregui de pecats difícils de perdonar. Com ens van ensenyar el catecisme i George Lucas, la temptació del costat fosc és irresistible.