He passejat una estona per AliExpress i per Temu, els competidors xinesos d’Amazon. No sovintejo ni els uns ni l’altre perquè sóc més d’anar a comprar a la botiga, però el que hi he trobat m’ha deixat amb la boca oberta. Tres pantalons curts per menys de vint euros. Un trepant per divuit. Una pala excavadora per dos-cents noranta. D’acord, és una pala excavadora «mini», que no està recomanada per construir carreteres sinó per a treballs de granja, però continua estant per sota dels tres-cents euros. Llavors m’he preguntat com els afectarien uns aranzels del 104% com els que han entrat en vigor per a les importacions d’Estats Units a la Xina. Passaria que els preus que acabo de comentar es multiplicarien per dos i continuarien sent econòmics en comparació amb els equivalents made in USA, que a més a més s’encariran pels aranzels de represàlia dels països d’on procedeixen les matèries primeres i els components necessaris per a la seva fabricació.
Però fins i tot si els aranzels estimulen la manufactura dels EUA, no es recuperaran els llocs de treball perduts a causa de la globalització que va fer tancar grans empreses del «corredor rovellat», on el malestar social ha donat ales al populisme de Trump. Per entendre què pot passar només cal pensar que a la Xina proliferen les anomenades «fàbriques fosques»; s’anomenen així perquè la robotització ha assolit nivells tant elevats que naus senceres del procés de producció funcionen soles, sense necessitat de cap persona, i per això tanquen els llums, per estalviar. Si la indústria dels EUA es posa a fabricar una part del que ara importa de la Xina, només necessitarà una petita part dels treballadors de coll blau que ocupava fa uns anys, i que exigeixen proteccionisme en l’esperança de recuperar una feina desapareguda.