(Per si se’l van perdre, aquest és l’article de dimarts passat a Regió7)
La «regla d’una sola gota» que va regir a gran part del Sud dels Estats Units, dictava que l’existència d’un sol ancestre africà, per remot que fos, convertia una persona en negre i permetia que fos discriminada per les lleis de segregació. Tant se valia que fos el rebesavi o el quadravi: una sola gota al conjunt de l’herència genètica era suficient. D’acord amb aquesta regla, vigent fins ben entrat el segle XX, ara mateix l’Església catòlica té un Papa negre.
Tan bon punt es va conèixer el resultat del conclave, als Estats Units es va desfermar una investigació frenètica dels orígens del cardenal Prevost. Per la banda paterna constava una ascendència franco-italiana («prévost» era el nom d’un càrrec oficial en francès antic), i per la banda materna, es parlava d’una d’espanyola, pel Martinez del cognom de l’àvia. Però quan els investigadors van gratar van trobar que els avis materns eren dues persones inscrites al cens amb la B de black, filles al seu torn de «persones lliures no blanques» segons un genealogista. Els Martinez havien emigrat de Nova Orleans a Chicago per raons econòmiques, com tantes altres famílies de la zona. Ell, Joseph Martinez, va declarar successivament haver nascut a Haití, Santo Domingo i Louisiana, i ella, Louise Baquié, a Nova Orleans, ciutat amb abundància de cognoms francesos. La seva filla Mildred Agnes, que seria la mare del Papa, tenia la pell prou clara per ser inscrita com a blanca. I a la casa no es parlava gaire dels orígens més llunyans.
Robert Francis Prevost és una escudella genètica que ens recorda fins a quin punt el llarg viatge de la humanitat és una successió inacabable de migracions que torna improbables les pureses de sang absolutes. ¡Si fins i tot els Sapiens tenim algun percentatge de Neandertal! Nova Orleans, la llar dels avis materns, ha estat un notable gresol de barreja: africans, hispans, francesos, nord-americans, i tota mena d’encreuaments. Per adaptar-se a la nova vida a Chicago, on eres blanc o eres negre, els Martinez es van blanquejar oficialment.
Al cap dels anys, el seu barri va entrar en decadència, els blancs en van marxar i va ser ocupat per afroamericans, perquè els colors de la pell continuen definint els graons de l’escala, i amb el veto de Trump a les polítiques d’igualació, encara els definiran més, si no és que el Papa, fill de la gran barreja que és la història dels Estats Units, no el convenç del contrari.