The Washington Post afirma: «Els dirigents de la Casa Blanca volien sotmetre els empleats federals a un trauma. Està funcionant». I afegeix: «Treballadors federals descriuen que pateixen atacs de pànic, depressió i pensaments suïcides». Remata amb la cita d’un entrevistat: «Per què a ningú no li importa?».
El Post és el diari de Washington, la capital, on una part molt important de la població treballa per la Casa Blanca i els diferents departaments i agències federals. Que arribi Donald Trump amb la seva versió de la motoserra (el departament d’eficiència d’Elon Musk), disposat a esporgar la nòmina, és normal que estengui el pànic i el rebuig a la ciutat, i que el diari de referència sintonitzi amb la preocupació.
Però dels titulars esmentats val la pena fixar-se en la darrera frase: un empleat federal es queixa que «a ningú no li importa». Aquest és el seu drama: l’escorxada de recursos i de personal que intenta dur a terme el govern Trump connecta amb un sentiment molt extens de costa a costa dels Estats Units: la idea que Washington, entès com a sinònim d’administració federal, és un xuclador d’impostos malbaratats en burocràcia o en polítiques incomprensibles, mentre els fills de les classes mitjanes treballadores no poden aconseguir una seguretat de futur ni un habitatge decent.
El cert és que la immensa major part del pressupost federal es destina a usos ben comprensibles, als que ningú no s’oposaria: seguretat i defensa, assistència mèdica, ajuda als jubilats, infraestructures (moltes exigeixen una posada al dia), etc. Però en política importen les percepcions, i aquesta és la predominant.
Les llàgrimes dels empleats federals que exhibeix el diari de Washington produeixen a Texas el mateix efecte que tindrien a Catalunya les llàgrimes dels funcionaris ministerials de Madrid si en despatxessin una bona colla. No hi ha perill que això passi sota cap govern, però la motoserra contra la despesa pública sí que és una proposta amb simpaties creixents al territori espanyol.