El papa Bergoglio va triar el nom de Francesc en homenatge al d’Assís, defensor d’una Església pobra. Un debat doctrinal sobre les riqueses de l’Església entre franciscans i delegats del Papa és la causa que el monjo detectiu Guillem de Baskerville es desplaci al monestir on investiga els crims de la novel·la i pel·lícula El nom de la rosa.
Per entendre l’Església Catòlica és útil viatjar a la ciutat d’Assís i visitar la basílica de Santa Maria dels Àngels a la plana sota la ciutat medieval, on Francesc va crear la seva primera comunitat en un terreny de petites dimensions, en italià una «porziuncula», al voltant d’una petita capella mig enrunada que va reconstruir.
L’austeritat del petit temple (abans encara més auster que ara) es considera una expressió i un testimoni de l’esperit del missatge franciscà. Això passava al segle XI, quan Francesc encara no havia estat canonitzat. Van passar els segles, i entre el XVI i el XVII una Església clarament orientada a l’ostentació del seu poder va erigir una imponent basílica al volant de la petita esglesiola de la Porciúncula (nom catalanitzat).
Avui milers de devots del sant i de simples turistes contemplen com la gran basílica conté però alhora amaga, al creuer, la petita esglesiola que la justifica. Mentrestant ja hi ha a punt diferents revestiments blancs per al Papa que surti del conclave, de diferents talles, per adaptar-se sense espera a les mesures de l’elegit. És un exemple mínim de com se’ls gasten. El debat d’El nom de la rosa ha tingut sempre un clar guanyador.